Presentació

"La historia de la filosofía está llena de ideas peregrinas y doctrinas muy cuestionables pero cuando un profesor te explica a un filósofo y este aparece como un imbécil, puedes estar seguro de que el imbécil es el profesor".
Daniel Innerarity, Catedràtic de Filosofia Política.

dimarts, 3 d’octubre del 2023

Com escriure una breu monografia

Una monografia és un estudi sobre un tema en particular, exposant diversos punts de vista i fent servir diverses fonts de documentació. Segons el tema tractat, una monografia pot tenir diferents parts. Tanmateix hi ha una estructura bàsica comuna.


ESTRUCTURA

Els elements que conformen l'estructura bàsica d'una breu monografia són els següents:

  1. Tiítol/Portada
  2. Introducció
  3. Desenvolupament
  4. Conclusió
  5. Bibliografia


Títol/Portada

Ha de incloure, en una primera línia, el nom del tema que es tracta. I en una segona línia, una concreció del mateix tema. Així, per exemple, si el tema és una teoria psicològica, el títol consistiria en un enunciat descriptiu de la teoria en qüestió, i a continuació escriuríem el nom del seu creador, apuntant entre parèntesi la seva cronologia (data naixement - data mort; si està viu, s’escriu després de la data del naixement un guió). 

El títol millor escriure’l en un full independent com a portada de la monografia. I en aquest full no t'oblidis d’escriure el teu nom i cognoms, així com la teva classe, l’assignatura i la data de lliurament del treball. Si es vol, es pot incloure en la portada una imatge representativa del tema de la monografia.


Introducció

Ha d’incloure la resposta a aquestes dues preguntes:

  1. Per què he triat aquest tema?
  2. Quina és la importància d'aquest tema en relació a la branca del coneixement a la qual pertanya?

Així, per exemple, si has triat com a tema una detrminada teoria psicològica, has de dir el motiu o les raons de la teva elecció. I seguidament dir quin valor té aquesta teoria i quina ha estat la seva influència en la història de la psicologia.


Desenvolupament

Ha de consistir en una exposició ordenada d’idees en paràgrafs i apartats. Les idees que han estat preses de les fonts de documentació consultades han de ser citades amb la corresponent referència bibliogràfica.

En relació al tema a tractar, els dos apartats a desenvolupar són:

  1. Explicació del tema en qüestió.
  2. Exposició de la seva aplicació i utilitat.

Així, per exemple, en relació a una teoria psicològica, has d'analitzar els seus elements. I un cop fet això, has de descriure un experiment que serveixi de prova i assenyalar un exemple en alguna activitat, com per exemple en l'educació.


Conclusió

Síntesi de les idees més importants i valoració personal.


Bibliografía

Incloure només les referències citades en la monografía (com a mínim 3 cites i com a màxim 5 cites). Per a citar correctament cal seguir els criteris de l’APA.

Així, per exemple, si estas redactant el desenvolupament de la monografia i tota la informació que vas presentant en cada paràgraf està presa d'unes webs o d'uns pdf disponibles a internet, has de dir-ho, citant les fonts en el cos del text o en una nota a peu de pàgina.


ASPECTES FORMALS

  • Extensió mínima: 3 DIN-A4; extensió màxima: 6 DIN-A4. Escrits per una cara. La portada i les imatges no compten.
  • Lletra: Time New Roman, 12 
  • Espai interlinial: 1,5 
  • Marges: 2,5
  • Títols de les parts de la monografia i dels apartats en negreta.
  • Apartats numerats decimalment: 1, 1.1, 1.2, 1.3... 2, 2.1, 2.2.1, etc.

ENTREGA DIGITAL

En el cas que hagis de compartir la monografia des del teu DRIVE, el nom de l'arxiu ha de ser el que et digui el teu professor. Si això es deixa al teu criteri, un nom recomanable és el següent: nom tema_1r Cognom i Nom_Classe


Filòsofes del segle XX i XXI

És una evidència la invisibilització de les filòsofes en els llibres de text de filosofia i l'escassetat de materials didàctics sobre filòsofes. La raó patriarcal que ha regit la tradició occidental ha estat la causa principal de l'exclusió de les dones de la història de la filosofia. La prohibició a les dones d'accedir a una educació superior i la imposició a limitar la seva acció a l'esfera privada i domèstica de vida, juntament amb la misogínia i el menyspreu a la producció intel·lectual de les dones, ha comportat que la seva producció filosòfica hagi estat marginal en relació a la dels homes al llarg de la història. Només al segle XX s'ha revertit aquest guió per la irrupció dels feminismes i la lluita de les dones per la igualtat de drets. Certament el segle XX ha estat el moment en el que les contribucions de les dones a la cultura han estat més nombroses i on trobem més dones en la filosofia. I esperem que el segle XXI sigui el segle de l'assoliment de la plena igualtat de gèneres.

Seguidament us presento un llistat de bona part de les filòsofes més importants del segle XX i XXI, entre les quals trobem algunes espanyoles (destacades en negreta): 

  1. Jane Addams (1860-1935)
  2. Lou Andreas-Salom (1861-1937)
  3. Emma Goldman (1869–1940)
  4. Rosa Luxemburgo (1871–1919)
  5. Hedwig Conrad-Martius (1888-1966)
  6. Edith Stein (1891-1942)
  7. Rachel Bespaloff (1895-1949)
  8. Susanne Lager (1895-1985)
  9. Rosa Chacel (1898-1994)
  10. María Zambrano (1904-1986)
  11. Ayn Rand (1905-1982)
  12. Hannah Arendt (1906-1975)
  13. Simone de Beauvoir (1908-1986)
  14. Simone Weil (1909-1943)
  15. Raya Dunayevskaya (1910–1987)
  16. Jeanne Hersch (1910-2000)
  17. Elizabeth Anscombe (1917-2001)
  18. Iris Murdoch (1919-1999)
  19. Philippa Foot (1920-2010)
  20. Graciela Hierro (1928-2003)
  21. Françoise Collin (1928-2012)
  22. Luce Irigaray (1930-)
  23. Susan Sontag (1933-2004)
  24. Sara Kofman (1934-1994)
  25. Carol Gilligan (1936-)
  26. Esperanza Guisán (1940-2015)
  27. Marilyn Frye (1941-)
  28. Julia Kristeva (1941-)
  29. Victòria Camps (1941-)
  30. Patricia Churchland (1943-)
  31. Angela Davis (1944-)
  32. Cèlia Amorós (1944-)
  33. Adela Cortina (1947-)
  34. Nancy Fraser (1947-)
  35. Chantal del Sol (1947-)
  36. Marta Nussbaum (1947-)
  37. Adriana Cavarero (1947-)
  38. Amèlia Valcàrcel (1950-)
  39. Chantal Maillard (1951-)
  40. Alícia Puleo (1952-)
  41. Judith Butler (1956-)
  42. Marina Garcés (1973-)


ACTIVITATS

  1. Visualitza el següent vídeo: 

Anota els elements que defineixen el feminisme tal com s'exposa l'autora. Per què creus que és important per a les dones que tinguin una història de les filòsofes?
 
2. Llegeix els següents articles que tracten sobre l'exclusió de les dones de la història de la filosofia:

        Exposa les raons d'aquesta exclusió tal com argumenten les autores d'aquests articles.

3.    Forma un grup cooperatiu de tres persones i fes una monografia sobre una de les filòsofes de la llista anterior. Els punts a tractar en el desenvolupament del treball són els següents:

    1. Breu biografia
    2. Obres més importants amb una molt breu ressenya
    3. Principal contribució a la filosofia
    4. Importància i influència
Pel que fa a l'estructura de la monografia, consulta el post Com escriure una breu monografia en aquest blog.

Per a documentar-te, pots consultar les següents webs:


dijous, 21 de setembre del 2023

PAU Història de la filosofia (Prova 1)

[Unitat 1.- Presocràtics, Sofistes i Sòcrates en Plató]


OPCIÓ A

Timeu -Doncs bé, al meu entendre cal diferenciar primer el següent: Què és el que és sempre i no esdevé i què és el que esdevé contínuament, però no és mai? Un pot ser comprès per la intel·ligència mitjançant el raonament, el ser sempre immutable; l'altre és opinable, per mitjà de l'opinió unida a la percepció sensible no racional, neix i fineix, però no és mai realment. A més, tot el que esdevé, esdevé necessàriament per alguna causa; és impossible, per tant, que alguna cosa reporta sense una causa. Quan l'artífex d'alguna cosa, en construir la seva forma i qualitat, fixa constantment la seva mirada en el ser immutable i l'usa de model, l'així fet serà necessàriament bell. Però allò la forma del qual i qualitat hagin estat conformades per mitjà de l'observació del generat, amb un model generat, no serà bell. Sobre l'univers -o cosmos o si en alguna ocasió se li hagués donat un altre nom més apropiat, usem-ho- hem d'indagar primer, la qual cosa se suposa que cal considerar en primer lloc en tota ocasió si sempre ha estat, sense començament de la generació, o si es va generar i va tenir algun inici. És generat, perquè és visible i tangible i té un cos i tals coses són totes sensibles i el sensible, captat per l'opinió unida a la sensació, es va mostrar generat i engendrat. Dèiem, a més, que el generat ha de ser-ho necessàriament per alguna causa. Descobrir al faedor i pare d'aquest univers és difícil, però, una vegada descobert, comunicar-li-ho a tots és impossible. D'altra banda, cal observar sobre ell el següent: quin model va contemplar el seu artífex en fer-ho, el que és immutable i permanent o el generat. Bé, si aquest món és bell i el seu creador bo, és evident que va mirar el model etern.

PLATÓ, Timeu.


Exercici 1 [6 punts en total]

Responeu a les tres preguntes següents:

Pregunta I. [2 punts]

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text

i com hi apareixen relacionades. Per respondre pots seguir aquesta pauta:

  1. Contextualitza molt breument el text en el conjunt de l’obra i en l’evolució del pensament de l’autor [0,25 punts]
  2. Assenyala l’estructura argumentativa del text [0,5 punts]
  3. Sintetitza cada divisió del text amb una frase [0,5 punts]
  4. Digues les implicacions de les idees exposades [0,5 punts]
  5. Posa un títol al text [0,25 punts]

Pregunta II. [1 punt]

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents.

a) «physis» (“tot el que esdevé”)

b) «arkhé» (“el model etern del que és o la causa del que esdevé”)

Pregunta III. [3 punts]

Expliqueu el sentit i la justificació, segons els presocràrics, de l’afirmació següent: «Què és el que és sempre i no esdevé i què és el que esdevé contínuament, però no és mai.» 

(En la resposta, us heu de referir a les concepcions materials i formals de l’Arkhé i com la concepció de Parmènides va condicionar el pas de les concepcions monistes a les concepcions pluralistes. En aquesta resposta no tens que fer cap referència a Plató.)

Exercici 2 [2 punts]

Exposeu les influències de les concepcions de l’Arkhé d’Heràclit, Pitàgores, Parmènides, Anaxàgores i Demòcrit en la la concepció de la Idea de Bé de Plató.

Exercici 3 [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «si aquest món és bell i el seu creador bo, és evident que va mirar el model etern». Responeu d’una manera raonada. 


OPCIÓ B

Sòcrates. —Saps, Teodor, què és el que em sorprèn en el teu amic Protàgores?

Teetet. —Què és?

—M'ha semblat bé tot el que diu per a provar que el que li sembla a cadascú és tal com li sembla. Però m'ha sorprès que al principi del seu llibre sobre la veritat no hagi dit que la mesura de totes les coses és el porc, el cinocèfal o algun altre ser encara més estrany dels quals estan dotats de sensació. Hagués estat un coneixement magnífic i completament menyspreador per a la nostra espècie. Així hauria demostrat que, mentre nosaltres ho admirem com a un déu per la seva saviesa, no és superior en intel·ligència, no ja a un altre home, sinó ni tan sols a una granota. Què podem dir, per què Teodor? Si les opinions que es formen en nosaltres per mitjà de les sensacions són veritables per a cadascun, si cap és més hàbil que un altre per a distingir la veritat o la falsedat d'una opinió; si al contrari, com sovint hem dit, cadascú jutja únicament segons les seves impressions, i si tots els seus judicis són veritables i rectes, en virtut de quin privilegi Protàgores seria savi fins a l'extrem de creure's amb dret d'ensenyar als altres i de posar preu tan alt a les seves lliçons, mentre que nosaltres no seríem més que uns ignorants, condemnats a assistir a la seva escola, ja que cadascú és per a si mateix la mesura de la seva pròpia saviesa? Com no dir que Protàgores ha dit això burlant-se? Callo respecte a mi i sobre el meu talent, per a fer donar a llum als esperits; en el seu sistema aquest talent és extraordinàriament ridícul, igual, a parer meu, que tot l'art de la dialèctica. Perquè, no és una extravagància insigne tractar d'examinar i refutar-nos mútuament les nostres opinions, si totes són veritables per a cadascú, i si la veritat és com l'ha definit Protàgores, i si no ha parlat de broma del santuari del seu llibre?

PLATÓ, Teetet.


Exercici 1 [6 punts en total]

Responeu a les tres preguntes següents:

Pregunta I. [2 punts]

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Per respondre pots seguir aquesta pauta:

  1. Contextualitza molt breument el text en el conjunt de l’obra i en l’evolució del pensament de l’autor [0,25 punts]
  2. Assenyala l’estructura argumentativa del text [0,5 punts]
  3. Sintetitza cada divisió del text amb una frase [0,5 punts]
  4. Digues les implicacions de les idees exposades [0,5 punts]
  5. Posa un títol al text [0,25 punts]

Pregunta II. [1 punt]

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents.

a) «nómos» (“les opinions a partir de les sensacions”)

b) «maieùtica» (“el talent per fer donar llum als esperits”)

Pregunta III. [3 punts]

Expliqueu el sentit i la justificació, segons els sofistes, de l’afirmació següent: «Si les opinions que es formen en nosaltres per mitjà de les sensacions són veritables per a cadascun, si cap és més hàbil que un altre per a distingir la veritat o la falsedat d'una opinió». 

(En la resposta, us heu de referir al subjectivisme, relativisme i escepcticisme dels sofistes. En aquesta resposta no tens que fer cap referència a Plató.)

Exercici 2 [2 punts]

Exposeu les diferències entre els sofistes i Sòcrates en relació al coneixement i la moral.

Exercici 3 [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «no és una extravagància insigne tractar d'examinar i refutar-nos mútuament les nostres opinions, si totes són veritables per a cadascú, i si la veritat és com l'ha definit Protàgores». Responeu d’una manera raonada.