La pregunta sobre el valor de la disciplina acadèmica que un docent imparteix i la raó per la qual ha de ser estudiada hauria de ser una de les primeres coses a plantejar als alumnes en cada inici de curs, sobretot quan els alumnes han d'estudiar per primera vegada una determinada disciplina. Però això no s'acostuma a fer, en bona mesura perquè la pràctica totalitat de les disciplines acadèmiques parteixen d'un repertori de certeses i d'aplicacions pràctiques que els atorga una legitimitat i una justificació sobre la seva utilitat en la vida social. En canvi és habitual fer-se aquestes preguntes en una primera classe de filosofia, ja sigui com a pregunta retòrica del professor o com a interpel·lació dels alumnes, perquè la filosofia navega en la incertesa i els seus beneficis no són d'ordre pràctic. Dit d'una altra manera, té més preguntes que respostes i no té gaire sortida en el mercat laboral.
Però el que pot semblar una feblesa respecte als altres sabers, aquesta condició d'inseguretat i pobresa material li atorga una independència i llibertat de pensament molt superior. Certament la filosofia no és un saber que serveixi a les persones pràctiques que desitgen posseir béns materials perquè els béns que s'aconsegueixen amb la filosofia pertanyen a la vida de l'esperit, tal com ens diu el filòsof Bertrand Russell, un dels més grans del segle XX, al capítol XV titulat "El valor de la filosofia" del seu llibre Els problemes de la filosofia (1912), i que us animo a llegir per la seva claredat i per ser del tot pertinent amb la qüestió que aquí es tracta. Els béns espirituals dels que en parla Russell són els que podem trobar en l'examen crític dels dogmes, en la superació dels prejudicis i del sentit comú que estableix la comunitat de pertinença, en la comprensió del coneixement aportat pels altres sabers, en l'emancipació dels punts de vista particulars per tal d'obrir l'enteniment als punts de vista universals deixant així de costat la confrontació a favor de la imparcialitat.
Prenent consciència d'aquests béns espirituals en els quals es basa el valor de la filosofia, cadascun ha de respondre si val la pena estudiar-la. Però si encara tu no ho veus prou clar, llegeix el següent text del mateix Russell (que aquí hem traduït), manllevat de l'últim paràgraf de l'esmentat capítol, que serveix de conclusió al mateix i de reflexió final a tot el llibre:
la filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, en general, cap resposta precisa pot ser coneguda com a veritable, sinó més aviat pel valor dels problemes mateixos; perquè aquests problemes amplien la nostra concepció del possible, enriqueixen la nostra imaginació intel·lectual i disminueixen la seguretat dogmàtica que tanca l'esperit a la recerca; però, abans de res, perquè per la grandesa de l'Univers que la filosofia contempla, l'esperit es fa al seu torn gran, i arriba a ser capaç de la unió amb l'Univers que constitueix el seu suprem bé.
ACTIVITATS
a) grupalment (per parelles):
- Penseu una pregunta sobre algun problema del vostre interès i escriviu-la.
- Creieu que hi ha una resposta certa a aquesta pregunta. Digueu quina pot ser.
- Penseu una altra pregunta (i també escriviu-la) de la que no sigui possible donar una resposta certa però que, malgrat això, us serveixi per orientar la vostra vida o el vostre pensament en relació al problema implicat en la pregunta.
- Ara penseu una nova pregunta amb una resposta dogmàtica (i també escriviu-les) que impedeixi seguir pensant en relació al problema de la mateixa pregunta.
- Què penseu de l’afirmació “això no es pregunta”. Creieu que han d’existir prohibicions a fer-se preguntes? Poseu un exemple d’aquesta mena de prohibicions.
Llegeix el capítol XV de l'esmentat llibre de Russell i respon les següents conclusions:
- Quina relació entre l'ésser humà i l'Univers estableix la veritable contemplació filosòfica segons el que afirma Russell en el fragment aquí citat del cap. XV.
- Digues amb les teves paraules què entén per filosofia l'autor.
- Enumera tots els valors que l'autor atribueix a la filosofia.
- Assenyala quina és la conclusió a la que arriba l'autor.
