8 problemes filosòfics

No trobo millor manera de fer palesa la necessitat de la filosofia per a la comprensió del món, de l'ésser humà  i de la societat que mostrar com es plantegen problemes ben punyents des de la perspectiva filosòfica, la resposta dels quals o bé no és possible de manera inequívoca  o bé ens fa prendre consciència de la dificultat d'assolir una resposta certa, però que, malgrat això, aquests mateixos problemes serveixen per orientar el nostre pensament i assenyalen punts de referència per a la nostra vida.

Alguns d'aquests problemes són els següents:

1. Com podem saber que no és un engany el que coneixem del món i de nosaltres mateixos? Aquest problema el va plantejar Descartes amb la hipòtesi del "geni maligne", una actualització del qual la  trobem en Hilary Putman amb l'experiment del "cervell en una cubeta". La resposta de Descartes va ser el solipsisme, la doctrina filosòfica que afirma que el jo pensant és l'única realitat en la que podem confiar.
2. És la mateixa realitat la classe d'objectes que coneixem amb els sentits i la classe d'objectes que coneixem amb la raó? Aquest problema el va plantejar Plató amb el "mite de la caverna", on postula una concepció bipolar de la realitat: essències versus aparences.
3. Com podem tenir seguretat i certesa els éssers humans, comptant només amb nosaltres mateixos, de la nostra existència? Aquest problema el va plantejar Descartes amb el dubte metòdic, la sortida del qual la va trobar amb l'evidència del jo pensant, que va formular amb l'enunciat "cogito ergo sum" (penso, doncs existeixo).
4. Hi ha una realitat independent de la nostra percepció o pel contrari només es real el que percebim? Aquest problema el va plantejar Berkeley, qui va optar per la segona tesi, l'argumentació de la qual es pot condensar en l'enunciat "esse es percipi" (ser és ser percebut).
5. Quina és l'explicació científica del món més ajustada a la realitat quan podem escollir entre diferents teories i totes elles arriben a les mateixes conclusions? Aquest problema el va plantejar Ockham i la solució que va proposar es basa en un principi metodològic d'economia anomenat la "navalla d'Ockham".
6. Quina acció és la moralment correcta quan podem optar entre dues accions igualment raonables i alhora dolentes? Aquest problema el va plantejar Philippa Foot amb un experiment mental anomenat "dilema del tramvia".
7. Com podem saber que una persona ens està enganyant quan sembla que els seus arguments són vàlids? Aquest problema el va plantejar Aristòtil, qui va arribar a identificar fins a 13 classes de fal·làcies o raonaments lògics falsos, com per exemple la generalització precipitada que es pot confondre amb un raonament inductiu.
8. Podem diferenciar la identitat digital o virtual de la identitat física o real d'una persona quan fa les mateixes coses en cadascun d'aquests dos mons? Aquest problema el va plantejar Luciano Floridi, qui afirma que amb la revolució científicotecnològica aquests dos pols s'han fusionat en el que anomena la "infoesfera".

Una presentació divertida d'aquests 8 problemes la tens en el següent vídeo titulat "9 Cosas de FILOSOFÍA que tienes que saber ¡sí o sí!". Et convido a veure'l i a pensar en cadascun dels 8 problemes filosòfics abans enunciats.

ACTIVITATS

1. Aprofundeix en un d'aquests problemes. Cerca en parella informació sobre el problema triat i feu  una breu presentació a classe (entre 4 i 6 minuts) amb un mínim de 6 diapositives i un màxim de 8 amb el següent guió: 1) Nota biogràfica del filòsof, 2) Text del filòsof on es planteja el problema (amb indicació de l'obra), 3) Imatge o vídeo descriptiu del problema, 4) Explicació de la resposta del filòsof, 5) Exemplificació del problema amb un cas real, 6) Reflexió personal.
2. En relació al problema 7, informa't sobre les classes de fal·làcies que va identificar Aristòtil i posa un exemple de la que et cridi més l'atenció amb un titular d'algun diari digital. 
3. En relació al problema 8, llegeix l'entrevista a Luciano Florida publicada en la secció La Contra de La Vanguardia amb el títol "O controlamos a Facebook o nos controlará toda la vida". Pensa en una persona que coneguis i que sigui usuària de Facebook i digues que hi ha de diferent entre el seu perfil en aquesta plataforma i la seva personalitat. Ara pensa en totes les persones que coneguis que són usuàries de Facebook i digues amb exemples concrets com aquesta plataforma controla les seves vides.
4. Llegeix aquest article sobre la "síndrome de Hikikomori". Fes un comentari al respecte en relació al problema 8.

La dissertació filosòfica

La dissertació filosòfica és una composició escrita clara, rigurosa i coherent, a més de personal, que requereix l’esforç de plantejar i analitzar un problema filosòfic i que cal intentar resoldre. Implica la voluntat de convèncer el destinatari del text per mitjà de l’argumentació, així com posar a prova l’esperit crític de l’autor del text.

L’estructura de la dissertació consta de tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió.

Introducció

Ha de ser precisa i breu (unes 10 línies com a màxim).

Consisteix en plantejar un problema filosòfic o bé les qüestions pressuposades en el tema de la dissertació. Cal assenyalar la seva importància i si està present en l’actualitat.

Si el tema no està formulat com una pregunta, aleshores és pertinent proposar un o més interrogants que mostrin el problema filosòfic pressuposat en el tema.

Cal recordar que en la introducció no s’ha d’avançar la solució a la què es vol arribar. Aquesta cal justificar-la en el desenvolupament i afirmar-la amb claredat novament en la conclusió.

Desenvolupament

S’hi ha de exposar el fil de les argumentacions de forma conseqüent i amb l’extensió necessària (unes 20 o 30 línies com a mínim).

S´han d’utilitzar els coneixements que es tenen o bé s’han adquirit a fi d’informar-se sobre el tema de la dissertació, sense divagar cap a qüestions irrellevants. És l’espai dedicat al debat, a la discussió d’opinions diferents amb exemples i comparacions.

Cada tema demana un pla determinat per al seu desenvolupament. Per exemple:

Quan el tema exigeix afirmar o negar una solució (tesi), com la següent: “Es pot dir que els éssers humans podem assolir un coneixement cert?”, aleshores el pla és dialògic: es pot començar exposant la tesi que es vol defensar amb els arguments respectius; després, les objeccions contra aquesta tesi i, finalment, la refutació d’aquestes objeccions.

Quan es tracta de l’anàlisi d’un concepte, com el següent exemple: “Què és la veritat?”, aleshores el pla és analític: primer, el concepte es descompon en els elements que l’integren i se’n dóna la definició; segon, s’estudien els conceptes que se’n deriven, i tercer, es desenvolupen els problemes que genera. A més a més s’han d’assenyalar les diferents interpretacions i el seu valor a la història de la filosofia.

Quan planteja la relació que existeix entre dos o més conceptes, com per exemple: “Opinió, creença i saber”, aleshores el pla és sintètic: primer, convé donar la definició de cada un dels concptes proposats i establir la relació entre ells. Després, cal exposar els arguments que defineixen la relació proposada i aclarir si són conceptes que entren en contradicció o bé si s’impliquen.

Conclusió

Ha de ser clara i no gaire extesa (entre 10 i 15 línies aproximadament).

S’ha de resumir breument tots els arguments exposats i assenyalar les seves conseqüències. 

Ara és el moment de donar resposta al problema plantejat. I si això no és possible, convé formular alguna nova pregunta que convidi a continuar reflexionat-hi.

Aquí podem implicar-nos personalment, però sempre donant les raons que justifiquin les opinions exposades.

També és convenient fer servir algún recurs literari i esforçar-se per fer un bon final, a fi que el lector quedi gratament impressionat.

Observació final

Si vols avaluar el grau de correcció mentre vas fent la dissertació, pots consulta la següent rúbrica.

Nota final: Aquest redactat es basa, amb algunes modificacions, en el procediment corresponent que es troba en el llibre de text Filosofia 1r Batxillerat de la editorial Santillana, coordinat per Adela Cortina.

Posa't a prova! - Filosofia 4t ESO (Prova 1)

[Unitat 1.- Què és la filosofia?]

EXERCICI 1 [2 p.]

Pensa quina finalitat pot tenir eliminar l'educació ètica de les aules ja que és quelcom contradictori amb el comportament antisocial i immoral que trobem en la vida social. 

EXERCICI 2 [1 p.]

a) Identifica el significat de la paraula "filosofia" en els enunciats següents:  

1. No acabo d'entendre la teva filosofia de vida.
2. Encara no sé amb quina filosofia quedar-me perquè totes em semblen raonables.
3. No em vinguis amb filosofies.

Significats:

• Un saber que constitueix una disciplina humanística que forma part de l'educació secundària i superior.
• L'estil de vida, la manera de comportar-se i de fer les coses.
• El propòsit i la manera d'organitzar el treball o de realitzar una determinada activitat.
• Una mena de raonaments absurds i gens pràctics.
• Els diferents punts de vista que hi ha entre els filòsofs i les filòsofes.
• L'exhortació a acceptar amb tanquilitat tot allò que et passi.

b) Identifica aquell enunciat en el que es fa un ús pejoratiu (amb menyspreu) de la paraula "filosofia". Aquest ús pejoratiu es troba en aquell enunciat en el qual es confon el pensament filosòfic amb un tipus de pensament que no serveix per a res i que complica encara més les coses.

EXERCICI 3 [2 p.]

Analitza les següents definicions de filosofia:

«La filosofía es la tierra de nadie que se encuentra entre la teología y la ciencia y que está expuesta a ataques de ambas partes. Como la teología, consiste en especulaciones sobre temas a los que los conocimientos exactos no han podido llegar; como la ciencia, apela más a la razón humana que a una autoridad, sea ésta de tradición o de revelación.» Bertrand Russell

«La palabra griega filósofo (philósophos) se formó en oposición a sophós. Se trata del amante del conocimiento (del saber) a diferencia de aquel que estando en posesión del conocimiento se llamaba sapiente o sabio. Este sentido de la palabra ha persistido hasta hoy: la busca de la verdad, no la posesión de ella, es la esencia de la filosofía, por frecuentemente que se la traicione en el dogmatismo, esto es, en un saber enunciado en proposiciones, definitivo, perfecto y enseñable. Filosofía quiere decir: ir de camino. Sus preguntas son más esenciales que sus respuestas, y toda respuesta se convierte en una nueva pregunta.» Karl Jaspers

a) Digues amb les teves paraules el que es diu

b) Subratlla la característica de la filosofia que sigui més representativa entre les següents: 

1. una tendència vers el saber
2. una manera de viure i d'estar al món
3. una actitud critica davant les pretensions de veritat
4. una anàlisi racional dels altres sabers
5. una visió global i integradora de tots els sabers
6. una disciplina del coneixement humà que s'ocupa de les formes de pensar
7. una forma de racionalitat teleològica (fites i finalitats)

c) Enraona quin és el valor de la filosofia que podem atribuir a cadascuna d'aquestes definicions.

d) Digues un exemple que serveixi per a concretar el propòsit (intencionalitat o finalitat) que es persegueix amb acadascuna d'aquestes definicions. Pots pensar en les actituds o accions d'algunes persones que coneixes o bé en una determinada situació o circumstància que justifiqui fer alguna mena de cosa.

EXERCICI 4 [2 p.]

Pensa per tu mateix el següent i no repeteixis cap resposta:

1. Pensa una pregunta sobre algun problema del teu interès i escriu-la.
2. Creus que hi ha una resposta certa a aquesta pregunta. Digues quina pot ser.
3. Pensa una altra pregunta (i també escriu-la) de la que no sigui possible donar una resposta certa però que, malgrat això, et serveixi per orientar la teva vida o el teu pensament en relació al tema implicat en la pregunta.
4. Ara pensa una pregunta amb una resposta dogmàtica (i també escriu-les) que impedeixi seguir pensant en relació al tema de la mateixa pregunta. 

EXERCICI 5 [2 p.]

Escriu una breu reflexió filosòfica entre 150 i 200 paraules sobre el valor de la filosofia.

Com escriure una breu monografia

Una monografia és un estudi sobre un tema en particular, exposant diversos punts de vista i fent servir diverses fonts de documentació. Segons el tema tractat, una monografia pot tenir diferents parts. Tanmateix hi ha una estructura bàsica comuna.

ESTRUCTURA

Els elements que conformen l'estructura bàsica d'una breu monografia són els següents:

1. Tiítol/Portada
2. Introducció
3. Desenvolupament
4. Conclusió
5. Bibliografia

Títol/Portada

Ha de incloure, en una primera línia, el nom del tema que es tracta. I en una segona línia, una concreció del mateix tema. Així, per exemple, si el tema és una teoria psicològica, el títol consistiria en un enunciat descriptiu de la teoria en qüestió, i a continuació escriuríem el nom del seu creador, apuntant entre parèntesi la seva cronologia (data naixement - data mort; si està viu, s’escriu després de la data del naixement un guió). 

El títol millor escriure’l en un full independent com a portada de la monografia. I en aquest full no t'oblidis d’escriure el teu nom i cognoms, així com la teva classe, l’assignatura i la data de lliurament del treball. Si es vol, es pot incloure en la portada una imatge representativa del tema de la monografia.

Introducció

Ha d’incloure la resposta a aquestes dues preguntes:

1. Per què he triat aquest tema?
2. Quina és la importància d'aquest tema en relació a la branca del coneixement a la qual pertanya?

Així, per exemple, si has triat com a tema una detrminada teoria psicològica, has de dir el motiu o les raons de la teva elecció. I seguidament dir quin valor té aquesta teoria i quina ha estat la seva influència en la història de la psicologia.

Desenvolupament

Ha de consistir en una exposició ordenada d’idees en paràgrafs i apartats. Les idees que han estat preses de les fonts de documentació consultades han de ser citades amb la corresponent referència bibliogràfica.

En relació al tema a tractar, els dos apartats a desenvolupar són:

1. Explicació del tema en qüestió.
2. Exposició de la seva aplicació i utilitat.

Així, per exemple, en relació a una teoria psicològica, has d'analitzar els seus elements. I un cop fet això, has de descriure un experiment que serveixi de prova i assenyalar un exemple en alguna activitat, com per exemple en l'educació.

Conclusió

Síntesi de les idees més importants i valoració personal.

Bibliografía

Incloure només les referències citades en la monografía (com a mínim 3 cites i com a màxim 5 cites). Per a citar correctament cal seguir els criteris de l’APA.

Així, per exemple, si estas redactant el desenvolupament de la monografia i tota la informació que vas presentant en cada paràgraf està presa d'unes webs o d'uns pdf disponibles a internet, has de dir-ho, citant les fonts en el cos del text o en una nota a peu de pàgina.

ASPECTES FORMALS

• Extensió mínima: 3 DIN-A4; extensió màxima: 6 DIN-A4. Escrits per una cara. La portada i les imatges no compten.
• Lletra: Time New Roman, 12 
• Espai interlinial: 1,5 
• Marges: 2,5
• Títols de les parts de la monografia i dels apartats en negreta.
• Apartats numerats decimalment: 1, 1.1, 1.2, 1.3... 2, 2.1, 2.2.1, etc.

ENTREGA DIGITAL

En el cas que hagis de compartir la monografia des del teu DRIVE, el nom de l'arxiu ha de ser el que et digui el teu professor. Si això es deixa al teu criteri, un nom recomanable és el següent: nom tema_1r Cognom i Nom_Classe. 

L'ús de la paraula filosofia

Portem més de vint-i-set segles fent filosofia, des de que Tales de Milet va pensar el món amb la seva raó i ja no amb la imaginació dels poetes i artistes que havien donat forma als mites. La filosofia té una extensa  tradició i forma part de la nostra cultura. Al llarg de tot aquest temps s'ha fet un ús acadèmc però també mundà de la paraula "filosofia". Per això podem trobar en el llenguatge diferents usos d'aquesta paraula amb diferents significats, alguns dels quals són contraris al valor de la filosofia. Aquí alguns exemples: 

1. La filosofia d'aquesta escola és que els alumnes siguin lliures i feliços.
2. No acabo d'entendre la teva filosofia de vida.
3. No em vinguis amb filosofies.
4. Per a ser filòsof no cal estudiar filosofia.
5. Pren-t'ho amb filosofia.
6. Encara no sé amb quina filosofia quedar-me perquè totes em semblen raonables.

ACTIVITATS

Identifica els següents significats de la paraula "filosofia" en els enunciats enumerats més amunt, tenint en compte que en cada enunciat hi ha un sentit diferent:

• Un saber que constitueix una disciplina humanística que forma part de l'educació secundària i superior.
• L'estil de vida, la manera de comportar-se i de fer les coses.
• El propòsit i la manera d'organitzar el treball o de realitzar una determinada activitat.
• Una mena de raonaments absurds i gens pràctics.
• Els diferents punts de vista que hi ha entre els filòsofs i les filòsofes.
• L'exhortació a acceptar amb tanquilitat tot allò que et passi.

Una vegada que hagis fet aquesta tasca, identifica aquell enunciat en el que es fa un ús pejoratiu (amb menyspreu) de la paraula "filosofia". Aquest ús pejoratiu es troba en aquell enunciat en el qual es confon el pensament filosòfic amb un tipus de pensament que no serveix per a res i que complica encara més les coses.

Filosofia imprescindible

Des de la dècada dels anys 90 del passat segle vivim en entorns socials cada cop més volàtils, incerts, complexos i ambigus, i no tan sols per la crisi de civilització que patim pel seu dèficit en relació a la sostenibilitat, sinó també per la crisi de valors que arrosseguem. 

La falta de mesura, prudència i interès per la comunitat de bona part dels responsables polítics i dels agents econòmics amb més poder han causat greus problemes humanitaris i mediambientals. I només després que la població hagi patit les conseqüències de les seves decisions, s'escolten algunes veus crítiques amb les conductes antisocials i immorals de part dels que tenen sota el seu control les condicions de vida de la gent.

Però per poder revertir aquesta mena de conductes, caldria posar en valor els valors ètics i cívics en la vida social i en tota mena d'institucions, començant per l'educació ètica a les escoles i instituts, per tal que es produeixi un canvi de mentalitat i  generar així un nou comportament social que respecti la dignitat de totes les persones i conservi la natura. Tanmateix, malgrat que aquesta aposta pugui tenir complicitats entre diferents agents polítics, econòmics i educatius, la realitat és que l'educació ètica té cada any menys presència a les escoles, la qual cosa no deixa de ser paradoxal. Només cal parar atenció a la substitució de la matèria de "Cultura i Valors Ètics" a l'ESO per una sessió de Tutoria, amb la connivència de l'administració educativa i de les famílies, tal com es fa a moltes escoles i instituts per raons utilitaristes.

Aquest fet tan sorprenent no ha passat desapercebut per a la filòsofa Adela Cortina,  autora de nombrosos estudis en el camp de l'ètica. Un exemple el tenim en un breu article que va publicar en el diari El País (08.07.2016) sota el títol "Filosofía imprescindible". Et convido a llegir-ho. I a partir de les seves consideracions podem fer una reflexió col·lectiva a classe sobre els motius de l'escassa presència de la filosofia als centres d'ensenyament, la qual cosa la podem fer extensiva als mitjans de comunicació i a l'opinió pública.

ACTIVITATS

1. Busca i escriu la definició d'ètica cívica i després enraona per què seria bo que totes les persones comparteixin la mateixa ètica cívica, tal com proposa n'Adela Cortina.
2. Creus que tots els sabers i activitats que no serveixen per augmentar el Producte Interior Brut (PIB)  han de ser eliminats de l'educació? Raona la teva resposta i assenyala alguns exemples. Per a respondre aquesta pregunta, abans busca i escriu la definició del PIB. 
3. Penses que és raonable des de l'ètica cívica que la venda d'armes i les activitats il·legals com la venda de drogues i la prostitució s'utilitzin per calcular la riquesa d'un país i que siguin factors claus per augmentar el PIB? Raona la teva resposta. Per a respondre aquesta pregunta, abans busca i escriu el percentatge d'aquestes activitats econòmiques en el PIB espanyol.
4. Què opines sobre el criteri que la utilitat i el benefici econòmic siguin els únics criteris per definir un programa d'estudis? A més de la Filosofia, quins altres sabers de les Humanitats i de les Ciències Socials corren el mateix perill de ser eliminats de l'educació amb l'aplicació d'un criteri utilitarista en l'educació? 
5. A partir del que ens diu n'Adela Cortina en els dos darrers paràgrafs del seu article, fes aquestes dues columnes: a la dreta, els valors ètics i cívics, i a l'esquerra, les actituds que afavoreixen aquests  mateixos valors.
6. Un cop enllestida la tasca anterior, digues del llistat que has elaborat el que trobes a faltar en l'educació que reps a l'escola.
7. Pensa quina finalitat pot tenir eliminar l'educació ètica de les aules ja que és quelcom contradictori amb el comportament antisocial i immoral que trobem en la vida social. Escriu el que vagis pensant en forma de llista de pics.

Definicions de filosofia

"Filosofia" és una paraula polisèmica, es pot definir de moltes maneres. Vint-i-set  segles  d'activitat filosòfica han creat una pluralitat de significats, si bé totes aquestes definicions, malgrat tenir matisos diferents i ser contradictòries en alguns casos, comparteixen la definició etimològica com a amor al saber.  Amb voluntat de síntesi, podem reconèixer les següents característiques en el conjunt de definicions de la filosofia: 

• una tendència vers el saber
• una manera de viure i d'estar al món
• una actitud critica davant les pretensions de veritat
• una anàlisi racional dels altres sabers
• una visió global i integradora de tots els sabers
• una disciplina del coneixement humà que s'ocupa de les formes de pensar
• una forma de racionalitat teleològica (fites i finalitats)

Tots els filòsofs fan, més tard o més d'hora en el curs del seu pensament filosòfic, la seva definició de filosofia.  Aquesta definició pot condensar la filosofia de cadascun o bé centrar la nostra atenció sobre el valor de la mateixa. A cada filòsof l'interessen uns determinats problemes, s'ocupa d'uns determinats temes i tracta de dur a la pràctica la missió que assigna a la filosofia, i això es reflexa en la definició de filosofia que fa. 

Aquí et presento algunes definicions de la filosofia que han proposat alguns filòsofs contemporanis: 

Ayn Rand, filòsofa estatunidenca (1905-1982)

“Per a viure l'home ha d'actuar; per a actuar, ha de prendre decisions; per a prendre decisions, ha de definir un codi de valors; per a definir un codi de valors ha de saber què és i on està. Necessita metafísica, epistemologia i ètica… Filosofia. No pot escapar d'aquesta necessitat”.

Gilles Deleuze, filòsof francès (1925-1995)

"Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva, ja que la pregunta es té per irònica i mordaç. La filosofia no serveix ni a l'Estat ni a l'Església, que tenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establert. La filosofia serveix per a entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria a ningú no és una filosofia. Serveix per a detestar l'estupidesa, fa d'aquesta una cosa vergonyosa".

Adela Cortina, filòsofa espanyola (1947-)

“La filosofia s'ocupa de les preguntes que ens constitueixen com a éssers humans. Si deixéssim de plantejar-nos-les, perdríem la nostra humanitat”.

Martha Nussbaum, filòsofa estatunidenca (1947-)

“La filosofia aporta eines de pensament crític que ajuden a qüestionar la tradició i l'autoritat”.

André Comte-Sponville, filòsof francès (1952-)

“Filosofar no és un deure moral sinó una necessitat. La vida és tan difícil que tenim necessitat d'utilitzar la nostra intel·ligència per a viure una mica millor. Al cap i a l'últim, què és la filosofia? És l'esforç per pensar, pensar millor per a viure millor. L'amor a la saviesa (la filosofia) consisteix a intentar viure de manera una mica menys estúpida, una mica més intel·ligent, per a ser més feliços”.

Michel Onfray, filòsof francès (1959-)

“Una filosofia que no té una aplicació pràctica és inútil. Aquesta és la malaltia de la qual, avui dia, la filosofia emmalalteix, aquella que l'ha tornat llunyana i l'ha tenyit d'injustificada solitud”.

ACTIVITATS

1. Digues amb les teves paraules el que s'afirma en cadascuna d'aquestes definicions.
2. Identifica en cadascuna d'aquestes definicions la característica de la filosofia, d'entre les enumerades més amunt, que sigui més representativa de les mateixes.
3. Enraona en quin sentit la filosofia és necessària per a cadascun d'aquests filòsofs
4. Digues un exemple que serveixi per a concretar el propòsit (intencionalitat o finalitat) que es persegueix en cadascuna d'aquestes definicions. Pots pensar en les actituds o accions d'algunes persones que coneixes o bé en una determinada situació o circumstància que justifiqui fer alguna mena de cosa.
5. Llegeix els següents enunciats amb la paraula "filosofia" i assenyala aquell en el que es faci un ús pejoratiu (amb menyspreu). Per a poder encertar l'opció corresponent, cal pensar el sentit de la paraula 'filosofia' en relació a les característiques abans enumerades:

a) La filosofia d'aquesta escola és que els alumnes siguin lliures i feliços
b) No acabo d'entendre la teva filosofia de vida
c) No em vinguis amb filosofies
d) Per a ser filòsof no cal estudiar filosofia

Joc 1: Desafiament de paraules

I. Descripció

El joc consisteix en fer una mena de batalla de paraules, semblant a les batalles de rap, però utilitzant únicament paraules que pertanyin a un mateix camp semàntic a partir d'un tema. Les paraules han de ser les pròpies del lèxic filosòfic o bé que tinguin una definició filosòfica. Així, per exemple: filosofia, coneixement, esperit, llibertat, societat i poder. 

II. Objectiu

Conèixer i ampliar el lèxic filosòfic, així com familiaritzar-se amb el mateix

III. Abans de jugar

Per tal de poder jugar, cal en primer lloc confeccionar el pack de targetes que utilitzarem en el joc.

Els alumnes formaran grups de 3 o 4 persones. Cada grup farà un total de 2 targetes, així com tres còpies de cadascuna.

El disseny del targeter cal consensuar-lo entre tots els alumnes de la classe i utilitzar el mateix programa informàtic. A l'anvers, amb fons blanc, cal que estigui escrita la paraula del tema amb majúscules i negreta. I al revers cal utilitzar una imatge, com per exemple, el dibuix d'un gall.

En un full independent cal escriure totes les paraules relacionades amb la paraula del tema proposat, amb les seves definicions, agrupant-les pels camps lèxics que pertanyin al mateix tema. El camp semàntic de les paraules referides al mateix tema ha d’incloure un mínim de 5 camps lèxics i un mínim de 10 paraules per camp lèxic. Per tant, cal escriure un mínim de 50 paraules amb les corresponents definicions. (Veure epígraf V.)

IV. Dinàmica del joc

Una vegada realitzades les targetes, es juntaran dos grups i es repartirà entre els nous grups un pack de targetes. Les targetes es deixaran al damunt de la taula aplegades per la part del revers. En cada ronda, un jugador agafarà una targeta i escollirà contrincant. No poden tornar a jugar els mateixos jugadors fins que hagin jugat tots els membres del grup. El temps màxim serà de dos minuts. I el temps d'espera per a dir una paraula no pot superar els 20 segons; el jugador que superi aquest temps d’espera perd el seu torn i comença el torn del seu contrincant. 

Abans de començar el desafiament de paraules cal acordar entre la resta de jugadors qui escriurà les paraules que digui cada contrincant. Aquests relators s'aniran canviant en cada ronda. 

En les targetes no es troben les respostes vàlides. Durant el desafiament de paraules no es realitzarà cap validació. Una vegada finalitzada aquesta prova, es validaran les paraules de cada jugador a partir del seu enregistrament per escrit per part dels corresponents relators. S’eliminaran les paraules incorrectes o que no pertanyin al camp semàntic del tema proposat. Guanya el jugador amb més paraules validades.

Per a decidir si la resposta d'un jugador és vàlida se seguirà un procediment sociocràtic basat en els dos següents principis: 1) es validarà aquella resposta que tingui menys objeccions argumentals per part dels altres jugadors, i 2) s'aprovarà aquella resposta que doni una solució acceptable per a totes les situacions previstes. 

En el cas que es tinguin molts dubtes i no es pugui validar la resposta del jugador, es podrà consultar el solucionari de cada targeta fet durant la realització del joc.

A títol d’exemple de paraules correctes pel que fa al tema del poder, tenim les següents paraules: autoritat, obediència, servitud, dominació, administració, govern, estat, política, diplomàcia, violència, submissió, etc.

V. Criteris per a la creació del camp semàntic dels temes proposats

Els temes proposats han de ser els conceptualitzats en la tradició filosòfica i de més gran rellevància en el major nombre de filosofies per tal d’evitar arbitrarietats o dispersió amb altres disciplines. A més a més, aquests temes han de tenir relació amb els blocs de continguts amb els quals s'estructura el curs. Per tant, alguns temes que no poden faltar són el coneixement, la llibertat i el poder.

Únicament es poden utilitzar paraules que facin referència a realitats, ja siguin visibles i tangibles, com les coses, els animals, les persones i les accions, ja siguin invisibles i intangibles, com els sentiments i les sensacions, o bé conceptes obtinguts per abstracció mental, com per exemple la justícia, la bellesa, la voluntat, etc. 

Un camp semàntic és una agrupació de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema i poen tenir diferents categories gramaticals (substantius, adjectius, verbs, etc.), Les paraules d'un camp semàntic poden designar conceptes diferents, però tenen en comú una mateixa àrea de la nostra experiència i fan referència a una determinada realitat o abstracció mental, la qual cosa permet relacionar i agrupar els conceptes inclosos. Per exemple, el camp semàntic del coneixement inclou totes les paraules que hi estan relacionades, com, per exemple, opinió, dubte, certesa, veritat, mentida, etc.

Un camp semàntic sol contenir diversos camps lèxics, que són conjunts de mots de la mateixa categoria gramatical i que fan referència al mateix àmbit de significació. Per exemple, el camp semàntic del “mar” inclou el camp lèxic dels peixos (substantius), dels vaixells (substantius), dels colors marins (adjectius), dels esports aquàtics (verbs), etc.

Per a l'elaboració dels camps semàntics i els camps lèxics corresponents convé consultar aquelles obres de referència que tracten els camps semàntics. Pel que fa al lèxic en general, en castellà es pot consultar el Diccionario ideológico de la lengua española de Julio Casares i el Diccionario de uso del español de María Moliner. I en català es pot consultar el Diccionari ideològic d'Ernest Sabater i el Diccionari ideològic de la llengua catalana de Raimon Cuixart. I pel que fa al lèxic filosòfic és de gran ajuda consultar el Diccionari de filosofia de José Ferrater Mora, tant pel que fa als articles sobre conceptes i temes, com pel que fa al quadre sinòptic de les branques de la filosofia que es troba al final del vol. 4. També pot ser útil utilitzar un programa d'intel·ligència artificial com el Chatgpt, però cal contrastar els resultats de les cerques amb les obres abans esmentades o bé amb la viquipèdia perquè no sempre són precisos ni tampoc fiables.

Alguns exemples de camp semàntic al voltant d'uns determinats temes, amb els corresponents camps lèxics, són els següents:

PODER

sistemes polítics: democràcia liberal, democràcia socialista, totalitarisme.

règims polítics: monarquia absoluta, monarquia parlamentària, república, dictadura.

formes de govern: parlamentarisme, parlamentarisme i presidencialisme, oligarquia, tirania, aristocràcia, teocràcia, acràcia.

lleis i institucions: dret, constitució, estat, parlament, govern, administració pública, diplomàcia, tribunals de justícia, jutges. 

canvis socials: revolució, reforma, feminisme, pacifisme, ecologisme, altermundialisme, globalització, digitalització.

ideologies: liberalisme, comunisme, feixisme, socialdemocràcia, anarquisme. 

accions polítiques: política, eleccions, votació, referèndum, vaga, boicot, desobediència civil, manifestació, revolta, emancipació, consens. Antònim: acció directa (resistència violenta, sabotatge, sedició).

relacions de poder: elits, classes subalternes, burocràcia, autoritat, obediència, servitud, dominació, submissió, alienació, reconeixement de drets, violació de drets, participació, contracte social, voluntat general, transparència informativa, desinformació, postveritat, biopolítica.

JUSTÍCIA

drets humans: dignitat, igualtat, tolerància, llibertat, pau, benestar.

valors ètics: virtut, bé, equitat, responsabilitat, solidaritat, generositat, felicitat, respecte, acràsia. 

doctrines de la justícia: relativisme, individualisme, subjectivisme, objectivisme, utilitarisme, bé comú. 

filosofia del dret: iusnaturalisme, positivisme jurídic, sociologisme jurídic, jusmarxisme.

dret: estat de dret, constitució, ministeri de justícia, poder judicial, llei, legalitat, contracte, falta, delicte, sanció, tribunals de justícia, jutges, doctrina jurídica, jurisprudència, anòmia.

VICI

conducta immoral: deshonestedat, llibertinatge, obscenitat, infidelitat, covardia, crueltat, misantropia, misogínia.

conducta religiosa: pecat, pecat original, pecats capitals (enveja, golafreria, avarícia, luxúria, orgull, lentitud, ira).

conducta criminal: assassinat, violació, robatori, prostitució, apostes il·legals, corrupció política, tràfic d’influències, nepotisme, negligència professional.

voluntat: ignorància o errada, mala fe, violència o intimidació.

personalitat: mentida, sarcasme, egoisme. 

addiccions: tabaquisme, alcoholisme, ludopatia, addicció al treball, drogadicció, addicció a l’esport, addicció a la tecnologia.

llenguatge: pleonasme, apòcope, queisme i dequeisme.

Quin és el valor de la filosofia i per què cal estudiar-la?

La pregunta sobre el valor de la disciplina acadèmica que un docent imparteix i la raó per la qual ha de ser estudiada hauria de ser una de les primeres coses a plantejar als alumnes en cada inici de curs, sobretot quan els alumnes han d'estudiar per primera vegada una determinada disciplina. Però això no s'acostuma a fer, en bona mesura perquè la pràctica totalitat de les disciplines acadèmiques parteixen d'un repertori de certeses i d'aplicacions pràctiques que els atorga una legitimitat i una justificació sobre la seva utilitat en la vida social. En canvi és habitual fer-se aquestes preguntes en una primera classe de filosofia, ja sigui com a pregunta retòrica del professor o com a interpel·lació dels alumnes, perquè la filosofia navega en la incertesa i els seus beneficis no són d'ordre pràctic. Dit d'una altra manera, té més preguntes que respostes i no té gaire sortida en el mercat laboral. 

Però el que pot semblar una feblesa respecte als altres sabers, aquesta condició d'inseguretat i pobresa material li atorga una independència i llibertat de pensament molt superior. Certament la filosofia no és un saber que serveixi a les persones pràctiques que desitgen posseir béns materials perquè els béns que s'aconsegueixen amb la filosofia pertanyen a la vida de l'esperit, tal com ens diu el filòsof Bertrand Russell, un dels més grans del segle XX, al capítol XV titulat "El valor de la filosofia" del seu llibre Els problemes de la filosofia (1912), i que us animo a llegir per la seva claredat i per ser del tot pertinent amb la qüestió que aquí es tracta. Els béns espirituals dels que en parla Russell són els que podem trobar en l'examen crític dels dogmes, en la superació dels prejudicis i del sentit comú que estableix la comunitat de pertinença, en la comprensió del coneixement aportat pels altres sabers, en l'emancipació dels punts de vista particulars per tal d'obrir l'enteniment als punts de vista universals deixant així de costat la confrontació a favor de la imparcialitat.

Prenent consciència d'aquests béns espirituals en els quals es basa el valor de la filosofia, cadascun ha de respondre si val la pena estudiar-la. Però si encara tu no ho veus prou clar, llegeix el següent text del mateix Russell (que aquí hem traduït), manllevat de l'últim paràgraf de l'esmentat capítol, que serveix de conclusió al mateix i de reflexió final a tot el llibre:

la filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, en general, cap resposta precisa pot ser coneguda com a veritable, sinó més aviat pel valor dels problemes mateixos; perquè aquests problemes amplien la nostra concepció del possible, enriqueixen la nostra imaginació intel·lectual i disminueixen la seguretat dogmàtica que tanca l'esperit a la recerca; però, abans de res, perquè per la grandesa de l'Univers que la filosofia contempla, l'esperit es fa al seu torn gran, i arriba a ser capaç de la unió amb l'Univers que constitueix el seu suprem bé. 

ACTIVITATS

a) grupalment (per parelles):

1. Penseu una pregunta sobre algun problema del vostre interès i escriviu-la.
2. Creieu que hi ha una resposta certa a aquesta pregunta. Digueu quina pot ser.
3. Penseu una altra pregunta (i també escriviu-la) de la que no sigui possible donar una resposta certa però que, malgrat això, us serveixi per orientar la vostra vida o el vostre pensament en relació al problema  implicat en la pregunta. 
4. Ara penseu una nova pregunta amb una resposta dogmàtica (i també escriviu-les) que impedeixi seguir pensant en relació al problema de la mateixa pregunta. 
5. Què penseu de l’afirmació “això no es pregunta”. Creieu que han d’existir prohibicions a fer-se preguntes? Poseu un exemple d’aquesta mena de prohibicions.

b) individualment (per a la propera classe):
Llegeix el capítol XV de l'esmentat llibre de Russell i respon les següents conclusions:

1. Quina relació entre l'ésser humà i l'Univers estableix la veritable contemplació filosòfica segons el que afirma Russell en el fragment aquí citat del cap. XV.
2. Digues amb les teves paraules què entén per filosofia l'autor. 
3. Enumera tots els valors que l'autor atribueix a la filosofia.
4. Assenyala quina és la conclusió a la que arriba l'autor.