Qui ets tu?

El coneixement d'un mateix és un repte perquè cal fer una recerca al voltant del nostre jo i acceptar no només la imatge que ens fem de nosaltres mateixos sinó també la imatge que els altres es fan sobre nosaltres. Certament el coneixement d'un mateix no es pot fer sol sinó que cal l'acompanyament dels altres i per tant cal establir una relació apreciativa i dialogant amb altres persones. El nostre jo no és només el que exposem als altres, sinó també el reconeixement del que els altres diuen sobre nosaltres. 

Una aproximació al coneixement d'un mateix en el sentit abans assenyalat ens la proporciona la psicologia cognitiva amb l'eina anomenada "finestra de Johari", elaborada per Joseph Luft i Harry Ingham. La paraula "Johari" és el resultat d'unir les primeres lletres dels seus noms.

Aquesta eina il·lustra que som la suma de diferents jos perquè hi ha aspectes de la nostra personalitat que coneixem (àrea pública) i altres que ignorem però que coneixen els altres (àrea cega), dels primers dels quals alguns aspectes ocultem als altres (àrea oculta), i fins i tot hi ha altres aspectes que nosaltres ignorem i que els altres també ignoren (àrea desconeguda):

Aquesta eina la utilitzarem de dues maneres diferents, primer amb dos úniques preguntes (test 1) i després amb un llistat de característiques de la nostra personalitat (test 2). Perquè els resultats tinguin validesa és important que siguis sincer i que no responguis el que et pugui semblar correcte.

Activitats

TEST 1

1) Dibuixa un quadrat en un full quadriculat amb 20 quadradets en cada línia.

2) Abans de respondre considera aquests dos advertiments: a) quan aquí diem "els altres" no ens referim a les persones amigues íntimes ni als familiars, sinó als companys de classe, als veïns, etc; b) No es pot respondre amb el valor 50.

3) Respon la següent pregunta amb un valor entre 0 i 100: quan t'importa el que els altres diguin sobre tu? (El 0 és per als que afirmen: "A mí m'és indiferent el que diguin els altres o si els agrado o no". El 100 és per als que afirmen: "Sempre estic pendent del que diguin els altres o de si els agrado o no".) Assenyala un punt en la línia superior del quadrat en el lloc corresponent al teu valor i dibuixa una línia de punts fins la línia inferior del quadrat.

4) Respon aquesta altra pregunta, també amb un valor entre 0 i 100: quant estàs disposat a dir el que penses per molt que li molesti a alguna persona? (El 0 és per als que afirmen: "Jo dic el mateix que el de la majoria per tal de no tenir problemes". El 100 és per als que afirmen: "Jo dic el que vull i tant em dona el que pensin els altres".) Assenyala un punt en la línia esquerra del quadrat corresponent al teu valor i dibuixa una línia de punts fins la línia dreta del quadrat.

5) Compara la superfície de cada àrea que hagi resultat amb el model explicatiu de la finestra de Johari presentat més amunt. Observa les àrees dels teus diferents jos: el jo públic consistent en el que sé de mi mateix i mostro als altres; el jo cec consistent en el que els altres perceben de mi i que a mi em costa acceptar; el jo ocult consistent en el que sé de mi mateix però amago als altres, i el jo desconegut consistent en el que ni jo ni els altres sabem de la meva personalitat. 

6) Identifica quin dels quatre següents tipus de finestra de Johari es correspon a la teva finestra de Johari:

7) Considera la següent interpretació de cada tipus i digues si estàs d'acord o en desacord amb el teu resultat. Seguidament digues quin d'aquest tipus és el millor (amb més benestar personal i simpatia amb les altres persones) i justifica la teva resposta:

1. Persones obertes a escoltar als altres, però més poc inclinades a mostrar-se com son. Algunes poden ser una mica intrigants i estar plenes de secrets.

2. Persones a les quals els costa acceptar les crítiques i a vegades trenquen vincles disgustats perquè veuen la opinó dels altres injusta i hostil.

3. Persones que no volen exposar-se ni tenen interès en els altres. Senten por, estan deprimits o travessen un duel, un moment difícil o de grans canvis.

4. Persones obertes a escoltar als altres i transparents en la seva manera de ser. Disposades al canvi.

TEST 2

1) Tria el rol que vols avaluar-te (fill, amic, alumne, etc.). A la classe, per tal que puguis interactuar amb els teus companys, cal triar el rol d'alumne. Fes una llista de 20 conductes, habilitats, actituds i valors que representen la teva personalitat en relació al rol triat. Per fer aquest llistat pots consultar aquest document. Si et costa trobar  les característiques adients, pots deixar incompleta aquesta llista. 

2) Seguidament puntua d'1 a 4 cada característica de la llista. 

3) Forma un grup amb els cinc companys amb els que tinguis més afinitats. Demana als teus companys que puntuïn cada característica de la teva llista. Fes tu el mateix amb les seves llistes.

4) Una vegada que tinguis les puntuacions dels teus companys, fes la mitjana de cada característica puntuada.

5) Per calcular la mitjana pots utilitzar un full de càlcul, creant una taula amb totes les característiques, anotant la teva puntuació i la mitjana corresponent.

6) Ara que ja tens totes les dades, és hora de construir la Finestra de Johari. Dibuixa un quadrat en un full quadriculat amb 20 quadradets en cada línia i el divideixes per la mitat en quatre quadrats iguals. Col·loca en l'àrea pública aquelles característiques que tant tu com els altres vau puntuar amb tres o més. Col·loca en l'àrea cega col·loca aquelles característiques que els altres valoren amb més de tres i tu amb tres o menys. Col·loca en l'àrea oculta les característiques que tu valores amb més de tres i els altres amb tres o menys.

7) Ara observa la teva finestra de Johari amb ulls crítics. Què passa amb les característiques que tant tu com els altres heu puntuat amb dos o menys punts? Aquestes característiques representen les contràries. Per exemple, si t'has posat generós i has tret una nota baixa, llavors és perquè ets egoista. I les has de col·locar les característiques contràries en l'àrea pública.

8) Si no has estat capaç d'omplir el llistat sol·licitat amb 20 característiques, les característiques no assenyalades les has de col·locar amb un signe d'interrogació (un per cada característica no assenyalada) en l'àrea desconeguda. 

9) Torna a dibuixa un quadrat en un full quadriculat amb 20 quadradets en cada línia i el divideixes per la mitat en quatre quadrats iguals. Assigna un valor del 5% a cada característica de la teva llista col·locada en cada àrea de la finestra de Johari. Dibuixa cada àrea amb la superfície corresponent als respectius valors percentuals.

10) Compara el resultat d'aquesta segona finestra de Johari amb el del primer test. Quines diferències observes? A quin dels quatre tipus explicats al final del test 1 es correspon la segona finestra de Johari?  En el cas que no siguin del mateix tipus, amb quina de les dues finestres de Johari que has construït estàs més d'acord i digues per què?

 

Posa't a prova! - Filosofia1r Batx (Prova 2)

QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ 2

Unitats 2 i 3

1. Exposa en què consisteix el procés d'hominització i el d’humanització tot i diferenciant les seves definicions i els trets més rellevants de cada procés.

2. Tria aquell mecanisme d'hominització o d'humanització que t'hagi cridat més l'atenció i explica'l breument. 

3. Exposa els els trets biològics, psicològics i espirituals més rellevants, així com la cronologia i la localització geogràfica, dels següents homínids:

a) australopithecus

b) sapiens

4. Respon les dues qüestions següents: 1) Quines capacitats humanes necessita la societat i la cultura per a desenvolupar-se? 2) Quins aspectes de la societat i la cultura necessita l’ésser humà per a desenvolupar les seves capacitats?

5. Respon les dues qüestions següents 1) Per què necessitem la cultura per a viure? 2) Per què la cooperació és tan important per a l'educació?

6. Creus que les teories del creacionisme (o fixisme) i l’evolucionisme són compatibles en alguns aspectes o pel contrari són del tot contradictòries? Raona la resposta.

7. Assenyala els trets principals de la relació entre la mà i el cervell en el procés d’hominització.

8. Assenyala els aspectes principals sobre el paper de les dones en el procés d’humanització.

9. Reflexiona sobre el fragment “El amanecer del hombre” de la pel·lícula 2001: Odisea en el espacio. Enumera les impressions i pensaments que t'ha generat.

10. Identifica la teoria determinista o indeterminista de les següents sentències:

1) Determinisme biològic

a) La llibertat com a postulat moral

2) Determinisme físic

b) Programats genèticament

3) Determinisme econòmic

c) Comdenats a ser lliures

4) Determinisme ambiental

d) Tot l’univers és una màquina

5) Determinisme teològic

e) Intuïció de llibertat

6) Indeterminisme evident

f) Voluntat superior divina

7) Indeterminisme teològic

g) Compatibilitat Déu y llibertat

8) ndeterminisme existencial

h) Família, escola, grup d’amics, societat

9) Indeterminisme físic

i) Relacions de producció, el treball…

10) Indeterminisme moral

j) Lleis estadístiques i probabilístiques

11. Digues el que planteja el neurocientífico Francisco J. Rubiapel sobre la il·lusió de la llibertat, del jo o de la identitat i de la realitat. Quines conseqüències pot tenir l'acceptació del determinisme en les nostres vides pel que fa al sentit de la nostra existència i la responsabilitat vers els altres? Raona la teva resposta.

12. Exposa un parell d’arguments que et permetin defensar que som lliures o pel contrari que no ho som i posa un exemple de cadascun d’aquests arguments. 

13. Digues quina ha estat la contribució més rellevant d’una de les filòsofes dels segles XX-XXI. En primer lloc enuncia clarament aquesta contribució i després explica en què consisteix. 

Aristòtil i Plató

Aristòtil (383/4 - 322/1 a.C.) va entrar en l'Acadèmia, l'escola filosòfica de Plató, amb només 17 anys, on va romandre 20 anys, fins la mort del seu mestre (348/7). Aleshores decideix marxar d'Atenes i no hi tornarà fins 13 anys després, moment en el que funda el Lliceu (335/4), la seva escola de filosofia. 

Detall de la pintura "L'escola d'Atenes" (1509-1512) de Rafael. A l'esquerra es representa a Plató, assenyalant la realitat de dalt (el món de les idees, el model etern i immutable), i a la dreta es representa a Aristòtil fent un gest contrari al del seu mestre, de contenció a la realitat de baix (el món de les coses, la natura).

Al poc temps d'abandonar l'Acadèmia es produeix el seu distanciament de les doctrines del seu mestre. Però cal dir -tal com ens adverteixen Reale i Antiseri- que no hem de veure en aquest distanciament una oposició a l'esperit filosòfic de Plató, sinò un intent d'anar més enllà dels interessos d'aquest en la cerca de la veritat. 

En aquest sentit, Reale i Antiseri assenyalen aquestes tres diferències entre els respectius interessos de tots dos filòsofs: 

1) Aristòtil va abandonar el component místic-religiós-escatològic del pensament de Plató, procedent de l'orfisme, que subordina la raó a la fe; 

 

2) Aristòtil va posar en valor el coneixement empíric menystingut per Plató, més interessat per les matemàtiques,  

 

i 3) enfront de l'espiral reflexiva de Plató que connecta tots els temes i problemes sense establir una demarcació entre els sabers, Aristòtil va establir una diferenciació i sistematització entre els diferents sabers segons els seus objectes, essent els principals aquests: metafísica, física, psicologia, ètica, política, estètica i lògica. Cal subratllar que aquesta sistematització va orientar la filosofía posterior fins els nostres dies.

La primera evidència d'aquest distanciament la trobem -tal com ens recorda Abbagnano- en una obra escrita amb l'estil de Plató, Diàleg sobre la filosofia. Dels tres llibres que composen aquesta obra, és en el segon on trobem la primera crítica  a la teoria de les idees. D'aquest llibre s'ha conservat el següent fragment on considera mancada d'enteniment la doctrina de les idees-número:

"Si les idees fossin una altra espècie de números, diversa de l'espècie matemàtica, no podríem entendre-les de cap manera. Qui, en efecte, almenys de la major part de nosaltres, pot entendre què sigui un número d'espècie diversa?" (fr. 9, Rose).

I per un altre fragment conservat (fr. 8, Rose) tenim els testimonis de Plutarc i de Procle que va criticar el conjunt de les doctrines que conformen la teoria de les idees.

El mateix Abbagnano ens crida l'atenció sobre el fet que per a Aristòtil la contribució més important de Plató a la filosofia va ser la identitat entre la virtud i la felicitat, perquè a més de ser una doctrina convincent per les seves argumentacions es pot efectuar com a un gènere de vida. Però Aristòtil -ens adverteix Abbagnano- no valora de la mateixa manera la identitat entre la virtud i la ciència de l'ésser en sí (la idea del Bé), la demostració de la qual recorre tota l'obra platònica. Segons Aristòtil, la filosofia no és l'única ciència ni subsumeix tot el saber, tal com va afirmar Plató amb la dialèctica, perquè hi ha tot un seguit de ciències particulars que són autònomes de la filosofia, les quals tenen objectes de estudi i mètodes de coneixement específics i diferents dels de la filosofia. No obstant això, Aristòtil considera que la filosofia és prioritària en l'ordre del coneixement perquè el seu objecte té un rang ontològic superior als objectes de les ciències particulars perquè prescindeix de les determinacions que constitueixen els objectes particulars i adopta un punt de vista universal, es considera l'ésser com a tal, i per tant el seu objecte és el fonament de tota la realitat. Els escrits aristotèlics que tracten aquesta qüestió són els que es van editar sota el títol de Metafísica.

És tot just en la Metafísica on trobem la crítica d'Aristòtil a la teoria de les idees de Plató d'una manera més extensa i argumentada que en el Diàleg sobre la filosofia abans esmentat, concretament en el cap. IX del Llibre I. Aquí utilitza diversos arguments que podem condensar en el següent: si les idees estiguessin separades de les coses, és a dir, si fossin transcendents o suprasensibles, aleshores no podrien ser la causa de l'existència de les coses, ni tampoc podrien ser la causa de la seva cognoscibilitat. Aquesta causalitat només seria possible si les idees estiguessin integrades en les coses, és a dir, si fossin immanets. La doctrina del synolon (el compost substancial de matèria i forma, la primera cognoscible pels sentits i la segona cognoscible per la intel·ligència) és l'alternativa aristotèlica a la doctrina de la méthexis (la participació de la cosa en la idea, éssent només cognoscible la idea) de Plató.

Convé, no obstant, considerar amb detall cada matís de la crítica d'Aristòtil a la teoria de les idees de Plató per tal d'entendre la relació entre tots dos filòsofs. Si ho fem, podem diferenciar el quatre arguments següents, que reproduïm de l'explicació realitzada per Adolfo P. Carpio en el seu llibre Principios de filosofía:

1. La filosofía platónica representa una innecesaria duplicación de las cosas. Platón afirma que hay dos mundos, el sensible y el inteligible, pero de esta manera, en lugar de resolver el problema metafísico -determinar el fundamento de todos los entes-, lo complica; puesto que en vez de explicar un mundo, habrá que explicar dos, con el resultado entonces de que el número de cosas por explicar se habrá multiplicado, a juicio de Aristóteles, innecesariamente. Pues hay un principio de "economía" del pensamiento, que Aristóteles no formuló explícitamente, pero que en todo caso expresa bien su punto de vista respecto de este problema; el principio dice que "el número de los entes no ha de multiplicarse sin necesidad" (entia non sunt multiplicando praeter necessitatem). Esto significa que si se puede resolver un problema o explicar un fenómeno con ayuda de un solo principio, no hay por qué hacerlo con dos o tres; la explicación más sencilla es preferible a la más complicada (siempre claro está, que sea una explicación suficiente). Y en la medida en que Platón postula dos mundos, no haría sino complicar el problema
2. La segunda crítica se refiere a la manera cómo Platón intenta explicar la relación entre los dos mundos. Cuando Platón se enfrenta con este problema dice que las cosas sensibles -por ejemplo, este caballo individual que vemos- participan o son copias de una idea, que es como su modelo -la idea de caballo. Pero, según Aristóteles, expresiones como "participación", "copia", "modelo", etc., no son en realidad verdaderas explicaciones; Platón no hace sino valerse de metáforas, y en lugar de aclarar conceptualmente la cuestión, como debiera hacer la filosofía, se refugia en imágenes literarias; en este sentido, habría quedado atado al mundo de los mitos, es decir, a un mundo anterior a la aparición del pensamiento racional y científico.
3. En tercer lugar, Aristóteles observa que no se ve cómo ni por qué, dadas las ideas -que son estáticas, inmutables-, tenga que haber cosas sensibles -que son esencialmente cambiantes-. ¿Cómo y por qué la idea de casa produce esta casa concreta y singular en que nos encontramos? Supuesta la naturaleza inmutable, autosuficiente, de las ideas, no se comprende de ninguna manera cómo puedan ser "causa" (tal como tienen que serlo, según Platón) de las cosas sensibles, de su generación y corrupción, de su transformación constante: lo permanentemente estático y siempre idéntico a sí mismo no puede ser causa del devenir. La idea de casa, por sí sola, nunca hará surgir la casa real (hará falta, además el arquitecto o el albañil, según Aristóteles).
4. Una cuarta crítica se conoce bajo el nombre de "argumento del tercer hombre". De acuerdo con Platón, la semejanza entre dos cosas se explica porque ambas participan de la misma idea. Por ejemplo, Juan y Pedro son semejantes porque ambos participan de la idea de "hombre" (de la misma manera que esta mesa y la que está en la habitación contigua son semejantes porque participan de la idea de "mesa", que ambas tienen en común). Pero como también hay semejanza entre Juan y la idea de hombre, será preciso suponer una nueva idea -el "tercer hombre"- de la cual Juan y la idea de hombre participen y que explique su semejanza; y entre esta nueva idea, la anterior y Juan, habrá también semejanza..., lo cual claramente nos embarca en una serie infinita (regressus in infinitum) con la que nada se explica, puesto que con tal procedimiento no se hace más que postergar la explicación, de tal modo que el problema queda siempre abierto.

Tanmateix, seria una errada interpretar aquestes crítiques com a una refutació del valor ontològic i epistemològic atorgat per Plató a la idea o forma, perquè Aristòteles entén, el mateix que Plató, que la essència o fonament de les coses és la forma, en tant que és el principi que determina la matèria, i que el coneixement vertader s'obté de la seva captació intel·lectual, en tant que permet obtenir un punt de vista universal de la realitat més enllà de les determinacions de les coses particulars captades pels sentits. Per altra banda, aquestes crítiques també les trobem en el mateix Plató, en concret en els seus diàlegs de l'anomenat periode crític, que comença amb el diàleg Sofista i que té el seu màxim grau d'autocrítica en el diàleg Parmènides, en els quals Plató se n'adona de tot un seguit de dificultats de la seva teoria de les idees la superació de les quals el porta a fer una revisió crítica de la mateixa. En aquest sentit, tal vegada la crítica d'Aristòtil pot estar dirigida no tant al seu mestre sinó als seus deixebles per haver obviat aquelles dificultats. 

Bibliografia:

Nicolas Abbagnano, Historia de la filosofia, vol I. 

Giovani Reale i Dario Antiseri, Historia de la filosofía y de la ciencia, vol I.

Adolfo P. Carpio, Principios de filosofia.

ACTIVITATS

1. Posa un títol a cadascun del quatre arguments d'Aristòtil amb els quals crítica la teoria de les idees de Plató, dient de manera explícita la idea principal del mateix.
2. Compara el primer argument amb el principi metodològic anomenat "la navalla d'Occam" que es troba en Guillem d'Occam (1300-1349/1350). Assenyala les semblances i les diferències.
3. Pel que fa al segon argument, estàs d'acord amb Aristòtil que Plató no ofereix cap explicació racional de la seva teoria de les idees i que es limita a exposar la seva visió de la realitat amb el llenguatge poètic del mite de la caverna. 
4. En quin sentit la doctrina aristotèlica de les quatre causes i la doctrina de l'acte i la potència, concebudes per d'explicar el problema de l'esdevenir en la natura, es pot considerar una explicació més genuinament filosòfica que la proposada per Plató per explicar el mateix problema utilitzant mites i metàfores per exposar les seves doctrines.
5. Pel que fa al tercer argument, estàs d'acord amb Aristòtil que el mite platònic del Demiürg i el concepte del Bé i de la matèria no aclareix la causalitat existent entre les idees i les coses, així com l'origen del moviment i el canvi de les coses.