La dissertació filosòfica

La dissertació filosòfica és una composició escrita clara, rigurosa i coherent, a més de personal, que requereix l’esforç de plantejar i analitzar un problema filosòfic i que cal intentar resoldre. Implica la voluntat de convèncer el destinatari del text per mitjà de l’argumentació, així com posar a prova l’esperit crític de l’autor del text.

L’estructura de la dissertació consta de tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió.

Introducció

Ha de ser precisa i breu (unes 10 línies com a màxim).

Consisteix en plantejar un problema filosòfic o bé les qüestions pressuposades en el tema de la dissertació. Cal assenyalar la seva importància i si està present en l’actualitat.

Si el tema no està formulat com una pregunta, aleshores és pertinent proposar un o més interrogants que mostrin el problema filosòfic pressuposat en el tema.

Cal recordar que en la introducció no s’ha d’avançar la solució a la què es vol arribar. Aquesta cal justificar-la en el desenvolupament i afirmar-la amb claredat novament en la conclusió.

Desenvolupament

S’hi ha de exposar el fil de les argumentacions de forma conseqüent i amb l’extensió necessària (unes 20 o 30 línies com a mínim).

S´han d’utilitzar els coneixements que es tenen o bé s’han adquirit a fi d’informar-se sobre el tema de la dissertació, sense divagar cap a qüestions irrellevants. És l’espai dedicat al debat, a la discussió d’opinions diferents amb exemples i comparacions.

Cada tema demana un pla determinat per al seu desenvolupament. Per exemple:

Quan el tema exigeix afirmar o negar una solució (tesi), com la següent: “Es pot dir que els éssers humans podem assolir un coneixement cert?”, aleshores el pla és dialògic: es pot començar exposant la tesi que es vol defensar amb els arguments respectius; després, les objeccions contra aquesta tesi i, finalment, la refutació d’aquestes objeccions.

Quan es tracta de l’anàlisi d’un concepte, com el següent exemple: “Què és la veritat?”, aleshores el pla és analític: primer, el concepte es descompon en els elements que l’integren i se’n dóna la definició; segon, s’estudien els conceptes que se’n deriven, i tercer, es desenvolupen els problemes que genera. A més a més s’han d’assenyalar les diferents interpretacions i el seu valor a la història de la filosofia.

Quan planteja la relació que existeix entre dos o més conceptes, com per exemple: “Opinió, creença i saber”, aleshores el pla és sintètic: primer, convé donar la definició de cada un dels concptes proposats i establir la relació entre ells. Després, cal exposar els arguments que defineixen la relació proposada i aclarir si són conceptes que entren en contradicció o bé si s’impliquen.

Conclusió

Ha de ser clara i no gaire extesa (entre 10 i 15 línies aproximadament).

S’ha de resumir breument tots els arguments exposats i assenyalar les seves conseqüències. 

Ara és el moment de donar resposta al problema plantejat. I si això no és possible, convé formular alguna nova pregunta que convidi a continuar reflexionat-hi.

Aquí podem implicar-nos personalment, però sempre donant les raons que justifiquin les opinions exposades.

També és convenient fer servir algún recurs literari i esforçar-se per fer un bon final, a fi que el lector quedi gratament impressionat.

Observació final

Si vols avaluar el grau de correcció mentre vas fent la dissertació, pots consulta la següent rúbrica.

Nota final: Aquest redactat es basa, amb algunes modificacions, en el procediment corresponent que es troba en el llibre de text Filosofia 1r Batxillerat de la editorial Santillana, coordinat per Adela Cortina.

Posa't a prova! - Filosofia1r Batx (Prova 1)

 

EXERCICI 1 [1,5 p.]

Què és més fidel al sentit etimològic de la paraula "filosofia", aprendre a filosofar (cercar el saber fent-se preguntes) o bé ensenyar filosofia (delimitar un saber atenent a les respostes obtingudes). Raona la resposta.

EXERCICI 2 [1,5 p.]

Per què i de quina manera el poder polític i econòmic vol eliminar la filosofia?

EXERCICI 3 [1,5 p.]

Exposa tres raons de l'exclusió de la dona de la història de la filosofia.

EXERCICI 4 [1,5 p.]

Analitza les següents afirmacions:

1. «La naturalesa es defineix per un primer principi material anomenat aigua».
2. «Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo».

a) Identifica el problema filosòfic que tracta cadascuna d’aquestes afirmacions entre els següents: 

• la relació entre la raó i la natura
• la relació entre la raó i la fe
• la relació entre el mètode de pensament i el coneixement
• la relació entre el pensament i l’acció
• la relació entre la raó i l’ésser humà
• la relació entre l’ésser i el significat
• la relació entre la lógica i el coneixement
• la relació entre la veritat i el poder

b) Identifica a quina època de la història de la filosofia pertanya.

EXERCICI 5 [2 p.]

2. Identifica l'objecte del coneixement que està implícit en cadascun dels següents problemes, així com la corresponent disciplina filosòfica i el seu àmbit de coneixement. 

1) Com podem saber que no és un engany el que coneixem del món?

2) Per què hi ha alguna cosa en lloc de res?

3) Quina acció és la moralment correcta?

4) Podem diferenciar la ment de l'ànima?

EXERCICI 6 [2 p.]

Llegeix els següents textos:

1. «Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat sempre pugui valer al mateix temps com a principi d'una legislació universal.» Kant

2. «Un raonament és un discurs en el qual acceptades certes coses, necessàriament es dóna alhora, a través d'allò establert, una cosa diferent del que s'estableix. Hi ha demostració quan el raonament parteix de coses veritables i primordials, o de coses el coneixement de les quals s'origina a través de coses primordials i veritables, en canvi, és dialèctic el raonament construït a partir de coses plausibles.» Aristòtil

a) Assenyala la idea principal en cadascun dels següents textos i tracta d'explicar-la amb les teves paraules. 

b) Identifica l'àmbit de coneixement i la disciplina filosòfica que representen el domini temàtic de cada text.

EXERCICI 7 [2 p.]

Penseu i escriviu una pregunta en la que es plantegi un problema que permeti anar fent  variacions de l'enunciat de la pregunta i avançar en la reflexió del problema. Imagineu cada nova pregunta com si es dibuixés el desplegament d'una espiral reflexiva, on cada volta representa una nova mirada del problema. 

A manera d'exemple, si partiu de la pregunta "Déu ha mort tal com afirma Nietzsche?", podeu prendre com a primera variació la pregunta "quina mena de novetat en l'ésser humà podem esperar de l'acceptació de la mort de Déu?". A partir d'aquí aneu transformant aquesta pregunta enunciant altres preguntes, com per exemple: "si Déu ha mort, som més o menys lliures?"; sense el poder omnipotent de Déu tot està permès o pel contrari només podem fer el que ens permet la necessitat del món físic sense la intervenció de Déu?". 

Feu fins a tres preguntes a partir de la primera pregunta i no perdeu el fil d'una determinada problemàtica en la seqüència de les preguntes de tal manera que es vagi orientant el vostre pensament.

Posa't a prova! - Filosofia 4t ESO (Prova 1)

[Unitat 1.- Què és la filosofia?]

EXERCICI 1 [2 p.]

Pensa quina finalitat pot tenir eliminar l'educació ètica de les aules ja que és quelcom contradictori amb el comportament antisocial i immoral que trobem en la vida social. 

EXERCICI 2 [1 p.]

a) Identifica el significat de la paraula "filosofia" en els enunciats següents:  

1. No acabo d'entendre la teva filosofia de vida.
2. Encara no sé amb quina filosofia quedar-me perquè totes em semblen raonables.
3. No em vinguis amb filosofies.

Significats:

• Un saber que constitueix una disciplina humanística que forma part de l'educació secundària i superior.
• L'estil de vida, la manera de comportar-se i de fer les coses.
• El propòsit i la manera d'organitzar el treball o de realitzar una determinada activitat.
• Una mena de raonaments absurds i gens pràctics.
• Els diferents punts de vista que hi ha entre els filòsofs i les filòsofes.
• L'exhortació a acceptar amb tanquilitat tot allò que et passi.

b) Identifica aquell enunciat en el que es fa un ús pejoratiu (amb menyspreu) de la paraula "filosofia". Aquest ús pejoratiu es troba en aquell enunciat en el qual es confon el pensament filosòfic amb un tipus de pensament que no serveix per a res i que complica encara més les coses.

EXERCICI 3 [2 p.]

Analitza les següents definicions de filosofia:

«La filosofía es la tierra de nadie que se encuentra entre la teología y la ciencia y que está expuesta a ataques de ambas partes. Como la teología, consiste en especulaciones sobre temas a los que los conocimientos exactos no han podido llegar; como la ciencia, apela más a la razón humana que a una autoridad, sea ésta de tradición o de revelación.» Bertrand Russell

«La palabra griega filósofo (philósophos) se formó en oposición a sophós. Se trata del amante del conocimiento (del saber) a diferencia de aquel que estando en posesión del conocimiento se llamaba sapiente o sabio. Este sentido de la palabra ha persistido hasta hoy: la busca de la verdad, no la posesión de ella, es la esencia de la filosofía, por frecuentemente que se la traicione en el dogmatismo, esto es, en un saber enunciado en proposiciones, definitivo, perfecto y enseñable. Filosofía quiere decir: ir de camino. Sus preguntas son más esenciales que sus respuestas, y toda respuesta se convierte en una nueva pregunta.» Karl Jaspers

a) Digues amb les teves paraules el que es diu

b) Subratlla la característica de la filosofia que sigui més representativa entre les següents: 

1. una tendència vers el saber
2. una manera de viure i d'estar al món
3. una actitud critica davant les pretensions de veritat
4. una anàlisi racional dels altres sabers
5. una visió global i integradora de tots els sabers
6. una disciplina del coneixement humà que s'ocupa de les formes de pensar
7. una forma de racionalitat teleològica (fites i finalitats)

c) Enraona quin és el valor de la filosofia que podem atribuir a cadascuna d'aquestes definicions.

d) Digues un exemple que serveixi per a concretar el propòsit (intencionalitat o finalitat) que es persegueix amb acadascuna d'aquestes definicions. Pots pensar en les actituds o accions d'algunes persones que coneixes o bé en una determinada situació o circumstància que justifiqui fer alguna mena de cosa.

EXERCICI 4 [2 p.]

Pensa per tu mateix el següent i no repeteixis cap resposta:

1. Pensa una pregunta sobre algun problema del teu interès i escriu-la.
2. Creus que hi ha una resposta certa a aquesta pregunta. Digues quina pot ser.
3. Pensa una altra pregunta (i també escriu-la) de la que no sigui possible donar una resposta certa però que, malgrat això, et serveixi per orientar la teva vida o el teu pensament en relació al tema implicat en la pregunta.
4. Ara pensa una pregunta amb una resposta dogmàtica (i també escriu-les) que impedeixi seguir pensant en relació al tema de la mateixa pregunta. 

EXERCICI 5 [2 p.]

Escriu una breu reflexió filosòfica entre 150 i 200 paraules sobre el valor de la filosofia.

Divisions de la filosofia

La filosofia va nèixer a l'Antiga Grècia amb una primera generació de filòsofs anomenats presocràtics (anteriors a Sòcrates), el primer dels quals va ser Tales de Milet (s. VII a. C.). I no va nèixer com a un saber sinó com a una actitud racional i crítica que disposava per a l'enteniment de la natura. En aquest primer moment, al saber o coneixement resultant d'aquesta actitud  no hi havia cap diferència entre la perspectiva filosòfica i la perspectiva científica; aquesta distinció es va establir posteriorment amb els sofistes i Sòcrates (s. V a. C.). Amb aquesta segona generació de filòsofs, aquella actitud va adoptar un nou propòsit i va fer que s'orientés la mirada vers la nostra subjectivitat, les formes de pensar i els trets de la condició humana. En aquest moment es comença a diferenciar el coneixement que té com a objecte els fenomens de la natura (la ciència) del que té com a objecte el pensament i les accions humanes (la filosofia i altres sabers humanístics). 

A mesura que es va anar ampliant el coneixement de les coses i de nosaltres mateixos, aquest coneixement es va anar especialitzant per tal de poder aprofundir en el mateix amb propòsits, procediments i conceptes específics per als objectes de coneixement tractats. Aquest procés va tenir un desenvolupament molt gran en tres moments històrics: l'Helenisme (s. III a.C. - II d. C.), la Revolució Científica (s. XVI - XVII) i la institucionalització de les ciències en la Universitat (s. XIX). 

La filosofia es va començar a estucturar com a un conjunt de sabers complementaris amb les primeres grans escoles filosòfiques, l'Acadèmia de Plató (fundada al voltant del 387 a. C.) i el Lliceu d'Aristòtil (fundada el 335 a. C.), en les quals es va sistematitzar el coneixement humà i es van establir les primeres divisions de la filosofia, sobretot amb el Lliceu que estava organitzat d'una manera semblant a les nostres universitats. Però la filosofia també va quedar afectada per la constitució de les diverses ciències com a sabers autònoms, la qual cosa va comportar una limitació de les contribucions de la filosofia al coneixement,  així com va generar noves disciplines filosòfiques que prenien com a objecte d'estudi el coneixement de les noves ciències. 

Com a resultat d'aquest procés d'ampliació, especialització i fragmentació dels diferents sabers, la qual cosa representava no només una desintegració de la unitat del saber sinó també de la cultura, el filòsof de la història Giambattista Vico (1668-1744) va defensar la seva reintegració posant en valor les seves semblances pel que fa a la seva ordenació taxonòmica, així com les seves implicacions en la jerarquia del saber. La seva proposta la va representar en forma d'un dinàmic arbre del coneixement que pots veure aquí:

Cal advertir que les divisions de la filosofia han canviat al llarg de la història de la filosofia. De fet els gran filòsofs han proposat una divisió en disciplines segons els seus interessos, l'objecte de les seves ocupacions i el valor que aquestes disciplines tenen, segons el seu parer, per a la filosofia. A més a més, algunes divisions han quedat subsumides en altres sabers, com ha succeït amb la Filosofia natural o Cosmologia,  que avui s'estudia a les Facultats de Física, i amb la Teologia natural o racional i la Teodicea, que avui s'estudia a les Facultats de Teologia. I algunes disciplines filosòfiques s'han independitzat i han esdevingut ciències, com ha succeït amb l'Antropologia, la Psicologia i la Sociologia. D'altra banda, algunes disciplines han anat delimitant el seu objecte d'estudi a mesura que s'han constituït noves ciències, tal com ha succeït amb la Filosofia política (que s'ocupa del que hauria de ser en les relacions entre l'individu i l'estat) en relació amb la Ciència política (que s'ocupa dels fets polítics). 

Amb totes les consideracions anteriors et presento el següent Esquema de les divisions de la filosofia: 

ACTIVITATS

1. Digues 3 preguntes que consideris que es plantegen des de la filosofia i assenyala la disciplina a la qual pertanya cadascuna.

2. Identifica l'objecte del coneixement que està implícit en cadascun dels següents problemes: 

1. Com podem saber que no és un engany el que coneixem del món?
2. Per què hi ha alguna cosa en lloc de res?
3. Quina acció és la moralment correcta?
4. Podem diferenciar la ment de l'ànima?

3. Assenyala la idea principal en cadascun dels següents textos i tracta d'explicar-la amb les teves paraules. Després de fer aquesta anàlisi, identifica l'àmbit de coneixement i la disciplina filosòfica que representen el domini temàtic de cada text.

1. Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat sempre pugui valer al mateix temps com a principi d'una legislació universal. KANT
2. Un raonament és un discurs en el qual acceptades certes coses, necessàriament es dóna alhora, a través d'allò establert, una cosa diferent del que s'estableix. Hi ha demostració quan el raonament parteix de coses veritables i primordials, o de coses el coneixement de les quals s'origina a través de coses primordials i veritables, en canvi, és dialèctic el raonament construït a partir de coses plausibles. ARISTÒTIL
3. L'Art té com a objectiu la representació sensible d'allò bell. (...) El contingut de l'art està format per la idea, representada sota una forma concreta i sensible. La tasca de l'art consisteix a conciliar, formant amb ells una lliure totalitat, aquestes dues parts: la idea i la seva representació sensible. HEGEL 
4. Evidentment cal adquirir la ciència de les causes primeres, ja que diem que hom sap, quan creiem que es coneix la causa primera. Es distingeixen quatre causes. La primera és l'essència, la forma pròpia de cada cosa, perquè el que fa que una cosa sigui, està tota sencera en la noció d'allò que ella és; i la raó de ser primera és, per tant, una causa i un principi. La segona és la matèria, el subjecte; la tercera el principi del moviment; la quarta, que correspon a la precedent, és la causa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció. ARISTÒTIL

Com escriure una breu monografia

Una monografia és un estudi sobre un tema en particular, exposant diversos punts de vista i fent servir diverses fonts de documentació. Segons el tema tractat, una monografia pot tenir diferents parts. Tanmateix hi ha una estructura bàsica comuna.

ESTRUCTURA

Els elements que conformen l'estructura bàsica d'una breu monografia són els següents:

1. Tiítol/Portada
2. Introducció
3. Desenvolupament
4. Conclusió
5. Bibliografia

Títol/Portada

Ha de incloure, en una primera línia, el nom del tema que es tracta. I en una segona línia, una concreció del mateix tema. Així, per exemple, si el tema és una teoria psicològica, el títol consistiria en un enunciat descriptiu de la teoria en qüestió, i a continuació escriuríem el nom del seu creador, apuntant entre parèntesi la seva cronologia (data naixement - data mort; si està viu, s’escriu després de la data del naixement un guió). 

El títol millor escriure’l en un full independent com a portada de la monografia. I en aquest full no t'oblidis d’escriure el teu nom i cognoms, així com la teva classe, l’assignatura i la data de lliurament del treball. Si es vol, es pot incloure en la portada una imatge representativa del tema de la monografia.

Introducció

Ha d’incloure la resposta a aquestes dues preguntes:

1. Per què he triat aquest tema?
2. Quina és la importància d'aquest tema en relació a la branca del coneixement a la qual pertanya?

Així, per exemple, si has triat com a tema una detrminada teoria psicològica, has de dir el motiu o les raons de la teva elecció. I seguidament dir quin valor té aquesta teoria i quina ha estat la seva influència en la història de la psicologia.

Desenvolupament

Ha de consistir en una exposició ordenada d’idees en paràgrafs i apartats. Les idees que han estat preses de les fonts de documentació consultades han de ser citades amb la corresponent referència bibliogràfica.

En relació al tema a tractar, els dos apartats a desenvolupar són:

1. Explicació del tema en qüestió.
2. Exposició de la seva aplicació i utilitat.

Així, per exemple, en relació a una teoria psicològica, has d'analitzar els seus elements. I un cop fet això, has de descriure un experiment que serveixi de prova i assenyalar un exemple en alguna activitat, com per exemple en l'educació.

Conclusió

Síntesi de les idees més importants i valoració personal.

Bibliografía

Incloure només les referències citades en la monografía (com a mínim 3 cites i com a màxim 5 cites). Per a citar correctament cal seguir els criteris de l’APA.

Així, per exemple, si estas redactant el desenvolupament de la monografia i tota la informació que vas presentant en cada paràgraf està presa d'unes webs o d'uns pdf disponibles a internet, has de dir-ho, citant les fonts en el cos del text o en una nota a peu de pàgina.

ASPECTES FORMALS

• Extensió mínima: 3 DIN-A4; extensió màxima: 6 DIN-A4. Escrits per una cara. La portada i les imatges no compten.
• Lletra: Time New Roman, 12 
• Espai interlinial: 1,5 
• Marges: 2,5
• Títols de les parts de la monografia i dels apartats en negreta.
• Apartats numerats decimalment: 1, 1.1, 1.2, 1.3... 2, 2.1, 2.2.1, etc.

ENTREGA DIGITAL

En el cas que hagis de compartir la monografia des del teu DRIVE, el nom de l'arxiu ha de ser el que et digui el teu professor. Si això es deixa al teu criteri, un nom recomanable és el següent: nom tema_1r Cognom i Nom_Classe. 

Filòsofes del segle XX i XXI

És una evidència la invisibilització de les filòsofes en els llibres de text de filosofia i l'escassetat de materials didàctics sobre filòsofes. La raó patriarcal que ha regit la tradició occidental ha estat la causa principal de l'exclusió de les dones de la història de la filosofia. La prohibició a les dones d'accedir a una educació superior i la imposició a limitar la seva acció a l'esfera privada i domèstica de vida, juntament amb la misogínia i el menyspreu a la producció intel·lectual de les dones, ha comportat que la seva producció filosòfica hagi estat marginal en relació a la dels homes al llarg de la història. Només al segle XX s'ha revertit aquest guió per la irrupció dels feminismes i la lluita de les dones per la igualtat de drets. Certament el segle XX ha estat el moment en el que les contribucions de les dones a la cultura han estat més nombroses i on trobem més dones en la filosofia. I esperem que el segle XXI sigui el segle de l'assoliment de la plena igualtat de gèneres.

Seguidament us presento un llistat de bona part de les filòsofes més importants del segle XX i XXI, entre les quals trobem algunes espanyoles (destacades en negreta): 

1. Jane Addams (1860-1935)
2. Lou Andreas-Salom (1861-1937)
3. Emma Goldman (1869–1940)
4. Rosa Luxemburgo (1871–1919)
5. Hedwig Conrad-Martius (1888-1966)
6. Edith Stein (1891-1942)
7. Rachel Bespaloff (1895-1949)
8. Susanne Lager (1895-1985)
9. Rosa Chacel (1898-1994)
10. María Zambrano (1904-1986)
11. Ayn Rand (1905-1982)
12. Hannah Arendt (1906-1975)
13. Simone de Beauvoir (1908-1986)
14. Simone Weil (1909-1943)
15. Raya Dunayevskaya (1910–1987)
16. Jeanne Hersch (1910-2000)
17. Elizabeth Anscombe (1917-2001)
18. Iris Murdoch (1919-1999)
19. Philippa Foot (1920-2010)
20. Graciela Hierro (1928-2003)
21. Françoise Collin (1928-2012)
22. Luce Irigaray (1930-)
23. Susan Sontag (1933-2004)
24. Sara Kofman (1934-1994)
25. Carol Gilligan (1936-)
26. Esperanza Guisán (1940-2015)
27. Marilyn Frye (1941-)
28. Julia Kristeva (1941-)
29. Victòria Camps (1941-)
30. Patricia Churchland (1943-)
31. Angela Davis (1944-)
32. Cèlia Amorós (1944-)
33. Adela Cortina (1947-)
34. Nancy Fraser (1947-)
35. Chantal del Sol (1947-)
36. Marta Nussbaum (1947-)
37. Adriana Cavarero (1947-)
38. Amèlia Valcàrcel (1950-)
39. Chantal Maillard (1951-)
40. Alícia Puleo (1952-)
41. Judith Butler (1956-)
42. Marina Garcés (1973-)

ACTIVITATS

1. Visualitza el següent vídeo: 

Anota els elements que defineixen el feminisme tal com s'exposa l'autora. Per què creus que és important per a les dones que tinguin una història de les filòsofes?

 

2. Llegeix els següents articles que tracten sobre l'exclusió de les dones de la història de la filosofia:

• https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/descubrimiento-mujeres-filosofia
• https://www.elespanol.com/mujer/mujeres-historia/20210604/mujeres-filosofia-todavia-injustamente-ignoradas-temario-ebau/585441999_0.html
• https://www.estarguapas.com/227434-nace-la-primera-enciclopedia-de-mujeres-filosofas

        Exposa les raons d'aquesta exclusió tal com argumenten les autores d'aquests articles.

3.    Forma un grup cooperatiu de tres persones i fes una monografia sobre una de les filòsofes de la llista anterior. Els punts a tractar en el desenvolupament del treball són els següents:

1. Breu biografia
2. Obres més importants amb una molt breu ressenya
3. Principal contribució a la filosofia
4. Importància i influència

Pel que fa a l'estructura de la monografia, consulta el post Com escriure una breu monografia en aquest blog.

Per a documentar-te, pots consultar les següents webs:

• https://es.wikipedia.org/wiki/Fil%C3%B3sofas
• https://historyofwomenphilosophers.org/ecc/#hwps
• http://www.ub.edu/seminarifilosofiagenere/filosofas/?lang=es
• https://www.mujeresenred.net/spip.php?page=autoras
• https://mujeresconciencia.com/?s=filosofas
• https://encyclopaedia.herdereditorial.com/wiki/P%C3%A1gina_principal
• https://www.inmujeres.gob.es/areasTematicas/estudios/serieEstudios/docs/pensadorasSigloXX.pdf