Una de les maneres més lúcides per comprendre el significat d'una paraula embolicada amb una gran quantitat de sentits, com és el cas de la paraula "filosofia", és considerar la seva etimologia, això és, el sentit originari que se li va assignar quan va ser creada. I si tenim la sort de trobar un text d'un filòsof que tira del fil de l'etimologia i treu a la llum les seves implicacions per a l'ésser humà, aleshores ens farem una idea prou clara del que és la filosofia.
Doncs bé. Tenim un breu text d'un dels grans filòsofs del segle XX en el que es troba aquesta afortunada coincidència. Ens referim a Karl Jaspers (1883-1969), un psiquiatra i filòsof alemany que participa de l'Existencialisme, una de les corrents filosòfiques més influents en la cultura europea en els dos primers terços del segle XX, i que va fer importants contribucions en la psiquiatria a través de la seva idea de la malaltia mental com a un aspecte de la personalitat i en la filosofia a través de la seva idea de llibertat com a imperatiu moral superior a la pau, entre moltes altres idees. Si vols saber-ne més d'aquest filòsof, et remeto a aquest article escrit per Ramón Alcoberro.
Jaspers és autor d'un breu llibre titulat La filosofia desde el punto de vista de la existencia, publicat el 1949. Els dos primers capítols estan explicats en aquest vídeo. El primer capítol porta per títol "¿Qué es la filosofía?" i ocupa només 8 pàgines. I en la cinquena pàgina trobem la definició etimològica de "filosofia", juntament amb una interpretació de la mateixa que amplia el seu sentit relacionant la cerca del saber amb la realització de l'ésser humà. Aquí el fragment en qüestió:
La palabra griega filósofo (philósophos) se formó en oposición a sophós. Se trata del amante del conocimiento (del saber) a diferencia de aquel que estando en posesión del conocimiento se llamaba sapiente o sabio. Este sentido de la palabra ha persistido hasta hoy: la busca de la verdad, no la posesión de ella, es la esencia de la filosofía, por frecuentemente que se la traicione en el dogmatismo, esto es, en un saber enunciado en proposiciones, definitivo, perfecto y enseñable. Filosofía quiere decir: ir de camino. Sus preguntas son más esenciales que sus respuestas, y toda respuesta se convierte en una nueva pregunta.
Pero este ir de camino —el destino del hombre en el tiempo— alberga en su seno la posibilidad de una honda satisfacción, más aún, de la plenitud en algunos levantados momentos. Esta plenitud no estriba nunca en una certeza enunciable, no en proposiciones ni confesiones, sino en la realización histórica del ser del hombre, al que se le abre el ser mismo. Lograr esta realidad dentro de la situación en que se halla en cada caso un hombre es el sentido del filosofar.
Ir de camino buscando, o bien hallar el reposo y la plenitud del momento —no son definiciones de la filosofía. Esta no tiene nada ni encima ni al lado. No es derivable de ninguna otra cosa. Toda filosofía se define ella misma con su realización. Qué sea la filosofía hay que intentarlo. Según esto es la filosofía a una la actividad viva del pensamiento y la reflexión sobre este pensamiento, o bien el hacer y el hablar de él. Sólo sobre la base de los propios intentos puede percibirse qué es lo que en el mundo nos hace frente como filosofía.
ACTIVITATS
a) grupalment (per parelles):
- Què és més fidel al sentit etimològic de la paraula "filosofia", aprendre a filosofar (cercar el saber fent-se preguntes) o bé ensenyar filosofia (delimitar un saber atenent a les respostes obtingudes). Raona la resposta segons el que es diu en el primer paràgraf del fragment citat.
- Quina de les dues accions anteriors creus que es fa a les classes de filosofia?
- Què dóna més satisfacció a l'ésser humà: trobar una veritat o cercar-la? Raona la resposta segons el que es diu en el segon paràgraf del fragment citat.
- És filosofia escoltar una classe de filosofia en la qual el professor diu el que han pensat els filòsofs? Raona la resposta segons el que es diu en el tercer paràgraf del fragment citat.
- Llegiu el segon paràgraf de l'epígraf "¿Por qué es «grande» un filósofo?" de l'esmentat article de R. Alcoberro i expliqueu amb les vostres paraules els tres criteris que segons Jaspers fan gran a un filòsof. Digueu un exemple que pugui il·lustrar cadascun d'aquests criteris.
b) individualment (per a la propera classe):
Llegeix el capítol 8 de l'esmentat llibre de Jaspers i respon les següents conclusions:
- Digues amb les teves paraules què enten per filosofia l'autor.
- Enumera tots els matisos de la definició de filosofia que exposa l'autor.
- Assenyala quina és la conclusió a la que arriba l'autor.
