Presentació

Fer una classe de filosofia a la secundària té una gran responsabilitat. Perquè és l'única ocasió que tenim els professors de filosofia d'explicar aquesta matèria i practicar-la a les aules amb tota la població escolaritzada. Fora dels instituts una immensa majoria de persones no tornarà a tenir cap contacte més amb la filosofia, al menys de manera conscient. 

Per aquesta raó els professors de filosofia hem de fer el millor possible les nostres classes perquè la nostra pràctica docent ha de permetre la valoració positiva de la filosofia en el conjunt dels sabers. Hi ha una cosa pitjor que no fer filosofia a la secundària: fer classes de filosofia que desmotivin als alumnes i generin el seu menyspreu d'aquesta disciplina. 

Hi ha moltes maneres de fer una classe de filosofia. Però sigui quin sigui l'estil docent, cal ensenyar amb consciència didàctica, ser conscients de l'adequació dels materials treballats a les classes amb el nivell acadèmic dels alumnes, de la coherència en la seqüència dels continguts presentats i de la pertinença de les activitats d'avaluació proposades. L'objectiu últim és que els alumnes assimilin totes les habilitats intel·lectuals de la filosofia mitjançant uns procediments practicables i que els puguin realitzar de la manera més autònoma possible. Però aquest objectiu només es pot assolir si en cadascun dels cursos de filosofia que fan els alumnes es fa un procés d'ensenyament-aprenentatge que resulti rellevant per als alumnes i que compti amb la seva participació activa. 

Un blog sobre l'ensenyament de la filosofia a la secundària no és el mateix que fer una classe de filosofia. L'educació presencial es fa en un ambient emocional que condiciona l'aprenentatge. I en el cas d'una classe de filosofia el vincle afectiu entre el docent i l'alumne és fonamental per a efectuar una adequada transferència de coneixements i pràctiques. Conscient d'aquesta distància, he tractat d'escriure cada post d'aquest blog des de una reflexió personal del tema tractat i acompanyar-ho d'algunes activitats que permetin una relació dialògica amb els alumnes. D'aquesta manera és possible anticipar al blog la situació que es viurà posteriorment a l'aula, encara que això sigui una mena de simulacre. Al cap i a la fi tota proposta pedagògica, com ho és aquest blog, és una variació de la mímesi platònica, té una cosa semblant a una representació teatral, ja que és una còpia de la còpia del món real. 

I pel que fa a l'expressió "quadern itinerant" que poso com a títol d'aquest blog, el motiu del mateix és perquè  des del curs 2020-2021 he encetat enguany una roda d'interinatges als instituts públics de Catalunya, després d'haver treballat més de 30 anys en centres privats concertats. La meva itinerància de centre en centre també serà la del portafoli digital docent que aniré elaborant amb aquest blog i que compartiré amb tots els alumnes que vagi trobant.

Per últim cal dir que la meva itinerància em porta a impartir classes d'altres branques de les humanitats així com d'algunes branques de les ciències socials. I per raons pràctiques incorporo els materials corresponents a aquestes classes al blog, sent conscient que el tractament de diferents sabers pot causar la impressió de dispersió, i fins i tot de confusió, pel que fa al contingut d'aquest blog.