I. Descripció
El joc consisteix en fer una mena de batalla de paraules, semblant a les batalles de rap, però utilitzant únicament paraules que pertanyin a un mateix camp semàntic a partir d'un tema. Les paraules han de ser les pròpies del lèxic filosòfic o bé que tinguin una definició filosòfica. Així, per exemple: filosofia, coneixement, esperit, llibertat, societat i poder.
II. Objectiu
Conèixer i ampliar el lèxic filosòfic, així com familiaritzar-se amb el mateix
III. Abans de jugar
Per tal de poder jugar, cal en primer lloc confeccionar el pack de targetes que utilitzarem en el joc.
Els alumnes formaran grups de 3 o 4 persones. Cada grup farà un total de 2 targetes, així com tres còpies de cadascuna.
El disseny del targeter cal consensuar-lo entre tots els alumnes de la classe i utilitzar el mateix programa informàtic. A l'anvers, amb fons blanc, cal que estigui escrita la paraula del tema amb majúscules i negreta. I al revers cal utilitzar una imatge, com per exemple, el dibuix d'un gall.
En un full independent cal escriure totes les paraules relacionades amb la paraula del tema proposat, amb les seves definicions, agrupant-les pels camps lèxics que pertanyin al mateix tema. El camp semàntic de les paraules referides al mateix tema ha d’incloure un mínim de 5 camps lèxics i un mínim de 10 paraules per camp lèxic. Per tant, cal escriure un mínim de 50 paraules amb les corresponents definicions. (Veure epígraf V.)
IV. Dinàmica del joc
Una vegada realitzades les targetes, es juntaran dos grups i es repartirà entre els nous grups un pack de targetes. Les targetes es deixaran al damunt de la taula aplegades per la part del revers. En cada ronda, un jugador agafarà una targeta i escollirà contrincant. No poden tornar a jugar els mateixos jugadors fins que hagin jugat tots els membres del grup. El temps màxim serà de dos minuts. I el temps d'espera per a dir una paraula no pot superar els 20 segons; el jugador que superi aquest temps d’espera perd el seu torn i comença el torn del seu contrincant.
Abans de començar el desafiament de paraules cal acordar entre la resta de jugadors qui escriurà les paraules que digui cada contrincant. Aquests relators s'aniran canviant en cada ronda.
En les targetes no es troben les respostes vàlides. Durant el desafiament de paraules no es realitzarà cap validació. Una vegada finalitzada aquesta prova, es validaran les paraules de cada jugador a partir del seu enregistrament per escrit per part dels corresponents relators. S’eliminaran les paraules incorrectes o que no pertanyin al camp semàntic del tema proposat. Guanya el jugador amb més paraules validades.
Per a decidir si la resposta d'un jugador és vàlida se seguirà un procediment sociocràtic basat en els dos següents principis: 1) es validarà aquella resposta que tingui menys objeccions argumentals per part dels altres jugadors, i 2) s'aprovarà aquella resposta que doni una solució acceptable per a totes les situacions previstes.
En el cas que es tinguin molts dubtes i no es pugui validar la resposta del jugador, es podrà consultar el solucionari de cada targeta fet durant la realització del joc.
A títol d’exemple de paraules correctes pel que fa al tema del poder, tenim les següents paraules: autoritat, obediència, servitud, dominació, administració, govern, estat, política, diplomàcia, violència, submissió, etc.
V. Criteris per a la creació del camp semàntic dels temes proposats
Els temes proposats han de ser els conceptualitzats en la tradició filosòfica i de més gran rellevància en el major nombre de filosofies per tal d’evitar arbitrarietats o dispersió amb altres disciplines. A més a més, aquests temes han de tenir relació amb els blocs de continguts amb els quals s'estructura el curs. Per tant, alguns temes que no poden faltar són el coneixement, la llibertat i el poder.
Únicament es poden utilitzar paraules que facin referència a realitats, ja siguin visibles i tangibles, com les coses, els animals, les persones i les accions, ja siguin invisibles i intangibles, com els sentiments i les sensacions, o bé conceptes obtinguts per abstracció mental, com per exemple la justícia, la bellesa, la voluntat, etc.
Un camp semàntic és una agrupació de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema i poen tenir diferents categories gramaticals (substantius, adjectius, verbs, etc.), Les paraules d'un camp semàntic poden designar conceptes diferents, però tenen en comú una mateixa àrea de la nostra experiència i fan referència a una determinada realitat o abstracció mental, la qual cosa permet relacionar i agrupar els conceptes inclosos. Per exemple, el camp semàntic del coneixement inclou totes les paraules que hi estan relacionades, com, per exemple, opinió, dubte, certesa, veritat, mentida, etc.
Un camp semàntic sol contenir diversos camps lèxics, que són conjunts de mots de la mateixa categoria gramatical i que fan referència al mateix àmbit de significació. Per exemple, el camp semàntic del “mar” inclou el camp lèxic dels peixos (substantius), dels vaixells (substantius), dels colors marins (adjectius), dels esports aquàtics (verbs), etc.
Per a l'elaboració dels camps semàntics i els camps lèxics corresponents convé consultar aquelles obres de referència que tracten els camps semàntics. Pel que fa al lèxic en general, en castellà es pot consultar el Diccionario ideológico de la lengua española de Julio Casares i el Diccionario de uso del español de María Moliner. I en català es pot consultar el Diccionari ideològic d'Ernest Sabater i el Diccionari ideològic de la llengua catalana de Raimon Cuixart. I pel que fa al lèxic filosòfic és de gran ajuda consultar el Diccionari de filosofia de José Ferrater Mora, tant pel que fa als articles sobre conceptes i temes, com pel que fa al quadre sinòptic de les branques de la filosofia que es troba al final del vol. 4. També pot ser útil utilitzar un programa d'intel·ligència artificial com el Chatgpt, però cal contrastar els resultats de les cerques amb les obres abans esmentades o bé amb la viquipèdia perquè no sempre són precisos ni tampoc fiables.
Alguns exemples de camp semàntic al voltant d'uns determinats temes, amb els corresponents camps lèxics, són els següents:
PODER
sistemes polítics: democràcia liberal, democràcia socialista, totalitarisme.
règims polítics: monarquia absoluta, monarquia parlamentària, república, dictadura.
formes de govern: parlamentarisme, parlamentarisme i presidencialisme, oligarquia, tirania, aristocràcia, teocràcia, acràcia.
lleis i institucions: dret, constitució, estat, parlament, govern, administració pública, diplomàcia, tribunals de justícia, jutges.
canvis socials: revolució, reforma, feminisme, pacifisme, ecologisme, altermundialisme, globalització, digitalització.
ideologies: liberalisme, comunisme, feixisme, socialdemocràcia, anarquisme.
accions polítiques: política, eleccions, votació, referèndum, vaga, boicot, desobediència civil, manifestació, revolta, emancipació, consens. Antònim: acció directa (resistència violenta, sabotatge, sedició).
relacions de poder: elits, classes subalternes, burocràcia, autoritat, obediència, servitud, dominació, submissió, alienació, reconeixement de drets, violació de drets, participació, contracte social, voluntat general, transparència informativa, desinformació, postveritat, biopolítica.
JUSTÍCIA
drets humans: dignitat, igualtat, tolerància, llibertat, pau, benestar.
valors ètics: virtut, bé, equitat, responsabilitat, solidaritat, generositat, felicitat, respecte, acràsia.
doctrines de la justícia: relativisme, individualisme, subjectivisme, objectivisme, utilitarisme, bé comú.
filosofia del dret: iusnaturalisme, positivisme jurídic, sociologisme jurídic, jusmarxisme.
dret: estat de dret, constitució, ministeri de justícia, poder judicial, llei, legalitat, contracte, falta, delicte, sanció, tribunals de justícia, jutges, doctrina jurídica, jurisprudència, anòmia.
VICI
conducta immoral: deshonestedat, llibertinatge, obscenitat, infidelitat, covardia, crueltat, misantropia, misogínia.
conducta religiosa: pecat, pecat original, pecats capitals (enveja, golafreria, avarícia, luxúria, orgull, lentitud, ira).
conducta criminal: assassinat, violació, robatori, prostitució, apostes il·legals, corrupció política, tràfic d’influències, nepotisme, negligència professional.
voluntat: ignorància o errada, mala fe, violència o intimidació.
personalitat: mentida, sarcasme, egoisme.
addiccions: tabaquisme, alcoholisme, ludopatia, addicció al treball, drogadicció, addicció a l’esport, addicció a la tecnologia.
llenguatge: pleonasme, apòcope, queisme i dequeisme.
