Presentació

"La historia de la filosofía está llena de ideas peregrinas y doctrinas muy cuestionables pero cuando un profesor te explica a un filósofo y este aparece como un imbécil, puedes estar seguro de que el imbécil es el profesor".
Daniel Innerarity, Catedràtic de Filosofia Política.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avaluació1rBatx. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Avaluació1rBatx. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de novembre del 2023

Posa't a prova! - Filosofia1r Batx (Prova 2)

QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ 2

Unitats 2 i 3

1. Exposa en què consisteix el procés d'hominització i el d’humanització tot i diferenciant les seves definicions i els trets més rellevants de cada procés.

2. Tria aquell mecanisme d'hominització o d'humanització que t'hagi cridat més l'atenció i explica'l breument. 

3. Exposa els els trets biològics, psicològics i espirituals més rellevants, així com la cronologia i la localització geogràfica, dels següents homínids:

a) australopithecus

b) sapiens

4. Respon les dues qüestions següents: 1) Quines capacitats humanes necessita la societat i la cultura per a desenvolupar-se? 2) Quins aspectes de la societat i la cultura necessita l’ésser humà per a desenvolupar les seves capacitats?

5. Respon les dues qüestions següents 1) Per què necessitem la cultura per a viure? 2) Per què la cooperació és tan important per a l'educació?

6. Creus que les teories del creacionisme (o fixisme) i l’evolucionisme són compatibles en alguns aspectes o pel contrari són del tot contradictòries? Raona la resposta.

7. Assenyala els trets principals de la relació entre la mà i el cervell en el procés d’hominització.

8. Assenyala els aspectes principals sobre el paper de les dones en el procés d’humanització.

9. Reflexiona sobre el fragment “El amanecer del hombre” de la pel·lícula 2001: Odisea en el espacio. Enumera les impressions i pensaments que t'ha generat.

10. Identifica la teoria determinista o indeterminista de les següents sentències:

1) Determinisme biològic

a) La llibertat com a postulat moral

2) Determinisme físic

b) Programats genèticament

3) Determinisme econòmic

c) Comdenats a ser lliures

4) Determinisme ambiental

d) Tot l’univers és una màquina

5) Determinisme teològic

e) Intuïció de llibertat

6) Indeterminisme evident

f) Voluntat superior divina

7) Indeterminisme teològic

g) Compatibilitat Déu y llibertat

8) ndeterminisme existencial

h) Família, escola, grup d’amics, societat

9) Indeterminisme físic

i) Relacions de producció, el treball…

10) Indeterminisme moral

j) Lleis estadístiques i probabilístiques

11. Digues el que planteja el neurocientífico Francisco J. Rubiapel sobre la il·lusió de la llibertat, del jo o de la identitat i de la realitat. Quines conseqüències pot tenir l'acceptació del determinisme en les nostres vides pel que fa al sentit de la nostra existència i la responsabilitat vers els altres? Raona la teva resposta.

12. Exposa un parell d’arguments que et permetin defensar que som lliures o pel contrari que no ho som i posa un exemple de cadascun d’aquests arguments. 

13. Digues quina ha estat la contribució més rellevant d’una de les filòsofes dels segles XX-XXI. En primer lloc enuncia clarament aquesta contribució i després explica en què consisteix. 



dilluns, 9 d’octubre del 2023

Posa't a prova! - Filosofia1r Batx (Prova 1)

 

EXERCICI 1 [1,5 p.]

Què és més fidel al sentit etimològic de la paraula "filosofia", aprendre a filosofar (cercar el saber fent-se preguntes) o bé ensenyar filosofia (delimitar un saber atenent a les respostes obtingudes). Raona la resposta.


EXERCICI 2 [1,5 p.]

Per què i de quina manera el poder polític i econòmic vol eliminar la filosofia?


EXERCICI 3 [1,5 p.]

Exposa tres raons de l'exclusió de la dona de la història de la filosofia.


EXERCICI 4 [1,5 p.]

Analitza les següents afirmacions:

  1. «La naturalesa es defineix per un primer principi material anomenat aigua».
  2. «Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo».

a) Identifica el problema filosòfic que tracta cadascuna d’aquestes afirmacions entre els següents: 

  • la relació entre la raó i la natura
  • la relació entre la raó i la fe
  • la relació entre el mètode de pensament i el coneixement
  • la relació entre el pensament i l’acció
  • la relació entre la raó i l’ésser humà
  • la relació entre l’ésser i el significat
  • la relació entre la lógica i el coneixement
  • la relació entre la veritat i el poder

b) Identifica a quina època de la història de la filosofia pertanya.


EXERCICI 5 [2 p.]

2. Identifica l'objecte del coneixement que està implícit en cadascun dels següents problemes, així com la corresponent disciplina filosòfica i el seu àmbit de coneixement. 

1) Com podem saber que no és un engany el que coneixem del món?

2) Per què hi ha alguna cosa en lloc de res?

3) Quina acció és la moralment correcta?

4) Podem diferenciar la ment de l'ànima?


EXERCICI 6 [2 p.]

Llegeix els següents textos:

1. «Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat sempre pugui valer al mateix temps com a principi d'una legislació universal.» Kant

2. «Un raonament és un discurs en el qual acceptades certes coses, necessàriament es dóna alhora, a través d'allò establert, una cosa diferent del que s'estableix. Hi ha demostració quan el raonament parteix de coses veritables i primordials, o de coses el coneixement de les quals s'origina a través de coses primordials i veritables, en canvi, és dialèctic el raonament construït a partir de coses plausibles.» Aristòtil

a) Assenyala la idea principal en cadascun dels següents textos i tracta d'explicar-la amb les teves paraules. 

b) Identifica l'àmbit de coneixement i la disciplina filosòfica que representen el domini temàtic de cada text.


EXERCICI 7 [2 p.]

Penseu i escriviu una pregunta en la que es plantegi un problema que permeti anar fent  variacions de l'enunciat de la pregunta i avançar en la reflexió del problema. Imagineu cada nova pregunta com si es dibuixés el desplegament d'una espiral reflexiva, on cada volta representa una nova mirada del problema. 

A manera d'exemple, si partiu de la pregunta "Déu ha mort tal com afirma Nietzsche?", podeu prendre com a primera variació la pregunta "quina mena de novetat en l'ésser humà podem esperar de l'acceptació de la mort de Déu?". A partir d'aquí aneu transformant aquesta pregunta enunciant altres preguntes, com per exemple: "si Déu ha mort, som més o menys lliures?"; sense el poder omnipotent de Déu tot està permès o pel contrari només podem fer el que ens permet la necessitat del món físic sense la intervenció de Déu?". 

Feu fins a tres preguntes a partir de la primera pregunta i no perdeu el fil d'una determinada problemàtica en la seqüència de les preguntes de tal manera que es vagi orientant el vostre pensament.