Presentació

"La historia de la filosofía está llena de ideas peregrinas y doctrinas muy cuestionables pero cuando un profesor te explica a un filósofo y este aparece como un imbécil, puedes estar seguro de que el imbécil es el profesor".
Daniel Innerarity, Catedràtic de Filosofia Política.

dijous, 21 de setembre del 2023

PAU Història de la filosofia (Prova 1)

[Unitat 1.- Presocràtics, Sofistes i Sòcrates en Plató]


OPCIÓ A

Timeu -Doncs bé, al meu entendre cal diferenciar primer el següent: Què és el que és sempre i no esdevé i què és el que esdevé contínuament, però no és mai? Un pot ser comprès per la intel·ligència mitjançant el raonament, el ser sempre immutable; l'altre és opinable, per mitjà de l'opinió unida a la percepció sensible no racional, neix i fineix, però no és mai realment. A més, tot el que esdevé, esdevé necessàriament per alguna causa; és impossible, per tant, que alguna cosa reporta sense una causa. Quan l'artífex d'alguna cosa, en construir la seva forma i qualitat, fixa constantment la seva mirada en el ser immutable i l'usa de model, l'així fet serà necessàriament bell. Però allò la forma del qual i qualitat hagin estat conformades per mitjà de l'observació del generat, amb un model generat, no serà bell. Sobre l'univers -o cosmos o si en alguna ocasió se li hagués donat un altre nom més apropiat, usem-ho- hem d'indagar primer, la qual cosa se suposa que cal considerar en primer lloc en tota ocasió si sempre ha estat, sense començament de la generació, o si es va generar i va tenir algun inici. És generat, perquè és visible i tangible i té un cos i tals coses són totes sensibles i el sensible, captat per l'opinió unida a la sensació, es va mostrar generat i engendrat. Dèiem, a més, que el generat ha de ser-ho necessàriament per alguna causa. Descobrir al faedor i pare d'aquest univers és difícil, però, una vegada descobert, comunicar-li-ho a tots és impossible. D'altra banda, cal observar sobre ell el següent: quin model va contemplar el seu artífex en fer-ho, el que és immutable i permanent o el generat. Bé, si aquest món és bell i el seu creador bo, és evident que va mirar el model etern.

PLATÓ, Timeu.


Exercici 1 [6 punts en total]

Responeu a les tres preguntes següents:

Pregunta I. [2 punts]

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text

i com hi apareixen relacionades. Per respondre pots seguir aquesta pauta:

  1. Contextualitza molt breument el text en el conjunt de l’obra i en l’evolució del pensament de l’autor [0,25 punts]
  2. Assenyala l’estructura argumentativa del text [0,5 punts]
  3. Sintetitza cada divisió del text amb una frase [0,5 punts]
  4. Digues les implicacions de les idees exposades [0,5 punts]
  5. Posa un títol al text [0,25 punts]

Pregunta II. [1 punt]

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents.

a) «physis» (“tot el que esdevé”)

b) «arkhé» (“el model etern del que és o la causa del que esdevé”)

Pregunta III. [3 punts]

Expliqueu el sentit i la justificació, segons els presocràrics, de l’afirmació següent: «Què és el que és sempre i no esdevé i què és el que esdevé contínuament, però no és mai.» 

(En la resposta, us heu de referir a les concepcions materials i formals de l’Arkhé i com la concepció de Parmènides va condicionar el pas de les concepcions monistes a les concepcions pluralistes. En aquesta resposta no tens que fer cap referència a Plató.)

Exercici 2 [2 punts]

Exposeu les influències de les concepcions de l’Arkhé d’Heràclit, Pitàgores, Parmènides, Anaxàgores i Demòcrit en la la concepció de la Idea de Bé de Plató.

Exercici 3 [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «si aquest món és bell i el seu creador bo, és evident que va mirar el model etern». Responeu d’una manera raonada. 


OPCIÓ B

Sòcrates. —Saps, Teodor, què és el que em sorprèn en el teu amic Protàgores?

Teetet. —Què és?

—M'ha semblat bé tot el que diu per a provar que el que li sembla a cadascú és tal com li sembla. Però m'ha sorprès que al principi del seu llibre sobre la veritat no hagi dit que la mesura de totes les coses és el porc, el cinocèfal o algun altre ser encara més estrany dels quals estan dotats de sensació. Hagués estat un coneixement magnífic i completament menyspreador per a la nostra espècie. Així hauria demostrat que, mentre nosaltres ho admirem com a un déu per la seva saviesa, no és superior en intel·ligència, no ja a un altre home, sinó ni tan sols a una granota. Què podem dir, per què Teodor? Si les opinions que es formen en nosaltres per mitjà de les sensacions són veritables per a cadascun, si cap és més hàbil que un altre per a distingir la veritat o la falsedat d'una opinió; si al contrari, com sovint hem dit, cadascú jutja únicament segons les seves impressions, i si tots els seus judicis són veritables i rectes, en virtut de quin privilegi Protàgores seria savi fins a l'extrem de creure's amb dret d'ensenyar als altres i de posar preu tan alt a les seves lliçons, mentre que nosaltres no seríem més que uns ignorants, condemnats a assistir a la seva escola, ja que cadascú és per a si mateix la mesura de la seva pròpia saviesa? Com no dir que Protàgores ha dit això burlant-se? Callo respecte a mi i sobre el meu talent, per a fer donar a llum als esperits; en el seu sistema aquest talent és extraordinàriament ridícul, igual, a parer meu, que tot l'art de la dialèctica. Perquè, no és una extravagància insigne tractar d'examinar i refutar-nos mútuament les nostres opinions, si totes són veritables per a cadascú, i si la veritat és com l'ha definit Protàgores, i si no ha parlat de broma del santuari del seu llibre?

PLATÓ, Teetet.


Exercici 1 [6 punts en total]

Responeu a les tres preguntes següents:

Pregunta I. [2 punts]

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Per respondre pots seguir aquesta pauta:

  1. Contextualitza molt breument el text en el conjunt de l’obra i en l’evolució del pensament de l’autor [0,25 punts]
  2. Assenyala l’estructura argumentativa del text [0,5 punts]
  3. Sintetitza cada divisió del text amb una frase [0,5 punts]
  4. Digues les implicacions de les idees exposades [0,5 punts]
  5. Posa un títol al text [0,25 punts]

Pregunta II. [1 punt]

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents.

a) «nómos» (“les opinions a partir de les sensacions”)

b) «maieùtica» (“el talent per fer donar llum als esperits”)

Pregunta III. [3 punts]

Expliqueu el sentit i la justificació, segons els sofistes, de l’afirmació següent: «Si les opinions que es formen en nosaltres per mitjà de les sensacions són veritables per a cadascun, si cap és més hàbil que un altre per a distingir la veritat o la falsedat d'una opinió». 

(En la resposta, us heu de referir al subjectivisme, relativisme i escepcticisme dels sofistes. En aquesta resposta no tens que fer cap referència a Plató.)

Exercici 2 [2 punts]

Exposeu les diferències entre els sofistes i Sòcrates en relació al coneixement i la moral.

Exercici 3 [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «no és una extravagància insigne tractar d'examinar i refutar-nos mútuament les nostres opinions, si totes són veritables per a cadascú, i si la veritat és com l'ha definit Protàgores». Responeu d’una manera raonada.