PAU Història de la filosofia (Prova 1)

[Unitat 1.- Presocràtics, Sofistes i Sòcrates en Plató]

OPCIÓ A

Timeu -Doncs bé, al meu entendre cal diferenciar primer el següent: Què és el que és sempre i no esdevé i què és el que esdevé contínuament, però no és mai? Un pot ser comprès per la intel·ligència mitjançant el raonament, el ser sempre immutable; l'altre és opinable, per mitjà de l'opinió unida a la percepció sensible no racional, neix i fineix, però no és mai realment. A més, tot el que esdevé, esdevé necessàriament per alguna causa; és impossible, per tant, que alguna cosa reporta sense una causa. Quan l'artífex d'alguna cosa, en construir la seva forma i qualitat, fixa constantment la seva mirada en el ser immutable i l'usa de model, l'així fet serà necessàriament bell. Però allò la forma del qual i qualitat hagin estat conformades per mitjà de l'observació del generat, amb un model generat, no serà bell. Sobre l'univers -o cosmos o si en alguna ocasió se li hagués donat un altre nom més apropiat, usem-ho- hem d'indagar primer, la qual cosa se suposa que cal considerar en primer lloc en tota ocasió si sempre ha estat, sense començament de la generació, o si es va generar i va tenir algun inici. És generat, perquè és visible i tangible i té un cos i tals coses són totes sensibles i el sensible, captat per l'opinió unida a la sensació, es va mostrar generat i engendrat. Dèiem, a més, que el generat ha de ser-ho necessàriament per alguna causa. Descobrir al faedor i pare d'aquest univers és difícil, però, una vegada descobert, comunicar-li-ho a tots és impossible. D'altra banda, cal observar sobre ell el següent: quin model va contemplar el seu artífex en fer-ho, el que és immutable i permanent o el generat. Bé, si aquest món és bell i el seu creador bo, és evident que va mirar el model etern.

PLATÓ, Timeu.

Exercici 1 [6 punts en total]

Responeu a les tres preguntes següents:

Pregunta I. [2 punts]

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text

i com hi apareixen relacionades. Per respondre pots seguir aquesta pauta:

1. Contextualitza molt breument el text en el conjunt de l’obra i en l’evolució del pensament de l’autor [0,25 punts]
2. Assenyala l’estructura argumentativa del text [0,5 punts]
3. Sintetitza cada divisió del text amb una frase [0,5 punts]
4. Digues les implicacions de les idees exposades [0,5 punts]
5. Posa un títol al text [0,25 punts]

Pregunta II. [1 punt]

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents.

a) «physis» (“tot el que esdevé”)

b) «arkhé» (“el model etern del que és o la causa del que esdevé”)

Pregunta III. [3 punts]

Expliqueu el sentit i la justificació, segons els presocràrics, de l’afirmació següent: «Què és el que és sempre i no esdevé i què és el que esdevé contínuament, però no és mai.» 

(En la resposta, us heu de referir a les concepcions materials i formals de l’Arkhé i com la concepció de Parmènides va condicionar el pas de les concepcions monistes a les concepcions pluralistes. En aquesta resposta no tens que fer cap referència a Plató.)

Exercici 2 [2 punts]

Exposeu les influències de les concepcions de l’Arkhé d’Heràclit, Pitàgores, Parmènides, Anaxàgores i Demòcrit en la la concepció de la Idea de Bé de Plató.

Exercici 3 [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «si aquest món és bell i el seu creador bo, és evident que va mirar el model etern». Responeu d’una manera raonada. 

OPCIÓ B

Sòcrates. —Saps, Teodor, què és el que em sorprèn en el teu amic Protàgores?

Teetet. —Què és?

—M'ha semblat bé tot el que diu per a provar que el que li sembla a cadascú és tal com li sembla. Però m'ha sorprès que al principi del seu llibre sobre la veritat no hagi dit que la mesura de totes les coses és el porc, el cinocèfal o algun altre ser encara més estrany dels quals estan dotats de sensació. Hagués estat un coneixement magnífic i completament menyspreador per a la nostra espècie. Així hauria demostrat que, mentre nosaltres ho admirem com a un déu per la seva saviesa, no és superior en intel·ligència, no ja a un altre home, sinó ni tan sols a una granota. Què podem dir, per què Teodor? Si les opinions que es formen en nosaltres per mitjà de les sensacions són veritables per a cadascun, si cap és més hàbil que un altre per a distingir la veritat o la falsedat d'una opinió; si al contrari, com sovint hem dit, cadascú jutja únicament segons les seves impressions, i si tots els seus judicis són veritables i rectes, en virtut de quin privilegi Protàgores seria savi fins a l'extrem de creure's amb dret d'ensenyar als altres i de posar preu tan alt a les seves lliçons, mentre que nosaltres no seríem més que uns ignorants, condemnats a assistir a la seva escola, ja que cadascú és per a si mateix la mesura de la seva pròpia saviesa? Com no dir que Protàgores ha dit això burlant-se? Callo respecte a mi i sobre el meu talent, per a fer donar a llum als esperits; en el seu sistema aquest talent és extraordinàriament ridícul, igual, a parer meu, que tot l'art de la dialèctica. Perquè, no és una extravagància insigne tractar d'examinar i refutar-nos mútuament les nostres opinions, si totes són veritables per a cadascú, i si la veritat és com l'ha definit Protàgores, i si no ha parlat de broma del santuari del seu llibre?

PLATÓ, Teetet.

Exercici 1 [6 punts en total]

Responeu a les tres preguntes següents:

Pregunta I. [2 punts]

Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Per respondre pots seguir aquesta pauta:

1. Contextualitza molt breument el text en el conjunt de l’obra i en l’evolució del pensament de l’autor [0,25 punts]
2. Assenyala l’estructura argumentativa del text [0,5 punts]
3. Sintetitza cada divisió del text amb una frase [0,5 punts]
4. Digues les implicacions de les idees exposades [0,5 punts]
5. Posa un títol al text [0,25 punts]

Pregunta II. [1 punt]

Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents.

a) «nómos» (“les opinions a partir de les sensacions”)

b) «maieùtica» (“el talent per fer donar llum als esperits”)

Pregunta III. [3 punts]

Expliqueu el sentit i la justificació, segons els sofistes, de l’afirmació següent: «Si les opinions que es formen en nosaltres per mitjà de les sensacions són veritables per a cadascun, si cap és més hàbil que un altre per a distingir la veritat o la falsedat d'una opinió». 

(En la resposta, us heu de referir al subjectivisme, relativisme i escepcticisme dels sofistes. En aquesta resposta no tens que fer cap referència a Plató.)

Exercici 2 [2 punts]

Exposeu les diferències entre els sofistes i Sòcrates en relació al coneixement i la moral.

Exercici 3 [2 punts]

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «no és una extravagància insigne tractar d'examinar i refutar-nos mútuament les nostres opinions, si totes són veritables per a cadascú, i si la veritat és com l'ha definit Protàgores». Responeu d’una manera raonada. 

Viure sense filosofia

Josep Pradas és l'autor de l'article "Vivir sin filosofía", publicat a la revista llibertària Libre Pensamiento l'any 2015 (N. 84, pp. 72-77). El motiu d'aquest text és la progressiva desaparició de la filosofia com a disciplina en els estudis superiors, un fet que segueix a la seva marginació en els estudis de l'educació secundària, tant en l'ESO com en el batxillerat amb la darrera llei educativa, la LOMCE, vigent des del 2013. 

L'autor considera els motius de la pèrdua de presència de la filosofia en la cultura oficial, la que s'estableix des de les esferes del poder polític i econòmic. La raó última no es cap misteri, respon a les demandes del mercat capitalista i a la ideologia neoliberal que ha colonitzat pràcticament totes les formes de pensament i de vida social. D'aquí que el mateix autor es pregunti irònicament per a què serveix la filosofia i a qui l'interessa la filosofia, doncs les respostes a aquestes preguntes estan dirigides pels que detenten el poder i han fet de la cultura un altre dispositiu de control social. 

El panorama que dibuixa Pradas no és per estar content, al menys pels que defensem el valor de la filosofia. No té res d'estrany, per això mateix, que aquest autor ens proposi cercar alguna mena de refugi per a seguir fent filosofia, ja sigui la torre de Montaigne o el taller de Spinoza, una proposta que articularà uns anys més tard al seu llibre Els refugis del pensament, publicat l'any 2018, i del qual podeu llegir una breu ressenya que li vaig dedicar aquí.

Per tot plegat aquest article és del tot pertinent per tractar un dels aspectes de la primera unitat del curs de filosofía dedicada a la qüestió què és la filosofia. 

ACTIVITATS

Seguint el fil argumentatiu del text, podem enunciar un total de 10 qüestions per fer un formulari que serveixi de control de lectura i alhora per orientar un debat a classe:

1. Quin argument s'utilitza per justificar l'eliminació de la filosofia en els plans d'estudi?
2. Creus que tot el que s'ha d'estudiar ha de servir per trobar una bona feina, tal com pensen alguns responsables de centres educatius?
3. Per a què serveix la filosofia segons Josep Pradas?
4. En quin sentit la societat actual ha girat l'esquena al pensament i al coneixement?
5. Què ha passat perquè els publicistes hagin substituït avui dia els filòsofs?
6. Per què i de quina manera el poder polític i econòmic vol eliminar la filosofia?
7. Quin ha estat el somni constant dels filòsofs des dels orígens de la filosofia?
8. Per què al filòsof no li cal demanar permís per filosofar?
9. Quina solució proposen Deleuze i Guattari a la crisi actual de la filosofia?
10. Quins són els dos paranys en els quals els filòsofs han de procurar no caure? 

Llegeix atentament l'article i respon cadascuna d'aquestes preguntes. Llevat de la segona, la resta les pots respondre citant el text corresponent a la resposta amb indicació de la pàgina on es troba la cita.

Desenvolupament històric de la filosofia

La filosofia és una activitat intel·lectual que es desenvolupa en un temps i en un lloc determinats. Si volem comprendre els problemes que tracta cal situar els filòsofs i les seves filosofies en el context històric en el qual s'enquadren, atenent als diversos elements que defineixen la cultura del seu temps, com la política, l'economia, la tecnologia, la societat, la religió, l'art, etc.

Ara bé. En filosofia no hi ha un progrès tal com podem trobar en altres activitats intel·lectuals, com per exemple en la ciència, on hi ha una continua substitució de paradigmes i teories. Les idees filosòfiques coexisteixen en el curs del temps perquè es generen a partir de tot un seguit de preguntes sobre les grans qüestions a l'entorn de la nostra concepció del món i de l'ésser humà, la resposta de les quals sempre són temptatives i aproximacions.

Per tal de fer-se una idea general de la història de la filosofia, et presento aquest esquema del desenvolupament històric de la filosofia, assenyalant les seves èpoques, alguns dels filòsofos més importants, amb especial atenció als que surten a l'examen de Filosofia de la Selectivat (el nom dels quals s'escriu amb majúscules) i el problema principal que es va tractar en cada època.

ACTIVITATS

Identifica el problema filosòfic que tracta cadascuna de les següents afirmacions i digues a quina època de la història de la filosofia pertanya:

1. Mentre volia pensar que tot era fals, era necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa.
2. Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo.
3. La naturalesa es defineix per un primer principi material anomenat aigua.
4. La filosofia no és cap de les ciències naturals. (...) L'objectiu de la filosofia és la clarificació lògica dels pensaments.
5. Quan un home té una voluntat disposada a creure, estima la veritat creguda, i reflexiona sobre ella i abraça qualsevol raó que per a això trobi.
6. Tota intuïció en què es dóna alguna cosa originàriament és un fonament de dret del coneixement; (…) tot el que se'ns brinda originàriament (…) en la ‘intuïció’, cal prendre-ho simplement com es dóna, però també només dins dels límits en què es dóna.
7. L'individu ha lluitat sempre per a no ser absorbit per la tribu. Però cap preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix.