Desenvolupament històric de la filosofia

La filosofia és una activitat intel·lectual que es desenvolupa en un temps i en un lloc determinats. Si volem comprendre els problemes que tracta cal situar els filòsofs i les seves filosofies en el context històric en el qual s'enquadren, atenent als diversos elements que defineixen la cultura del seu temps, com la política, l'economia, la tecnologia, la societat, la religió, l'art, etc.

Ara bé. En filosofia no hi ha un progrès tal com podem trobar en altres activitats intel·lectuals, com per exemple en la ciència, on hi ha una continua substitució de paradigmes i teories. Les idees filosòfiques coexisteixen en el curs del temps perquè es generen a partir de tot un seguit de preguntes sobre les grans qüestions a l'entorn de la nostra concepció del món i de l'ésser humà, la resposta de les quals sempre són temptatives i aproximacions.

Per tal de fer-se una idea general de la història de la filosofia, et presento aquest esquema del desenvolupament històric de la filosofia, assenyalant les seves èpoques, alguns dels filòsofos més importants, amb especial atenció als que surten a l'examen de Filosofia de la Selectivat (el nom dels quals s'escriu amb majúscules) i el problema principal que es va tractar en cada època.

ACTIVITATS

Identifica el problema filosòfic que tracta cadascuna de les següents afirmacions i digues a quina època de la història de la filosofia pertanya:

1. Mentre volia pensar que tot era fals, era necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa.
2. Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo.
3. La naturalesa es defineix per un primer principi material anomenat aigua.
4. La filosofia no és cap de les ciències naturals. (...) L'objectiu de la filosofia és la clarificació lògica dels pensaments.
5. Quan un home té una voluntat disposada a creure, estima la veritat creguda, i reflexiona sobre ella i abraça qualsevol raó que per a això trobi.
6. Tota intuïció en què es dóna alguna cosa originàriament és un fonament de dret del coneixement; (…) tot el que se'ns brinda originàriament (…) en la ‘intuïció’, cal prendre-ho simplement com es dóna, però també només dins dels límits en què es dóna.
7. L'individu ha lluitat sempre per a no ser absorbit per la tribu. Però cap preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix.

L'ús de la paraula filosofia

Portem més de vint-i-set segles fent filosofia, des de que Tales de Milet va pensar el món amb la seva raó i ja no amb la imaginació dels poetes i artistes que havien donat forma als mites. La filosofia té una extensa  tradició i forma part de la nostra cultura. Al llarg de tot aquest temps s'ha fet un ús acadèmc però també mundà de la paraula "filosofia". Per això podem trobar en el llenguatge diferents usos d'aquesta paraula amb diferents significats, alguns dels quals són contraris al valor de la filosofia. Aquí alguns exemples: 

1. La filosofia d'aquesta escola és que els alumnes siguin lliures i feliços.
2. No acabo d'entendre la teva filosofia de vida.
3. No em vinguis amb filosofies.
4. Per a ser filòsof no cal estudiar filosofia.
5. Pren-t'ho amb filosofia.
6. Encara no sé amb quina filosofia quedar-me perquè totes em semblen raonables.

ACTIVITATS

Identifica els següents significats de la paraula "filosofia" en els enunciats enumerats més amunt, tenint en compte que en cada enunciat hi ha un sentit diferent:

• Un saber que constitueix una disciplina humanística que forma part de l'educació secundària i superior.
• L'estil de vida, la manera de comportar-se i de fer les coses.
• El propòsit i la manera d'organitzar el treball o de realitzar una determinada activitat.
• Una mena de raonaments absurds i gens pràctics.
• Els diferents punts de vista que hi ha entre els filòsofs i les filòsofes.
• L'exhortació a acceptar amb tanquilitat tot allò que et passi.

Una vegada que hagis fet aquesta tasca, identifica aquell enunciat en el que es fa un ús pejoratiu (amb menyspreu) de la paraula "filosofia". Aquest ús pejoratiu es troba en aquell enunciat en el qual es confon el pensament filosòfic amb un tipus de pensament que no serveix per a res i que complica encara més les coses.

Filosofia imprescindible

Des de la dècada dels anys 90 del passat segle vivim en entorns socials cada cop més volàtils, incerts, complexos i ambigus, i no tan sols per la crisi de civilització que patim pel seu dèficit en relació a la sostenibilitat, sinó també per la crisi de valors que arrosseguem. 

La falta de mesura, prudència i interès per la comunitat de bona part dels responsables polítics i dels agents econòmics amb més poder han causat greus problemes humanitaris i mediambientals. I només després que la població hagi patit les conseqüències de les seves decisions, s'escolten algunes veus crítiques amb les conductes antisocials i immorals de part dels que tenen sota el seu control les condicions de vida de la gent.

Però per poder revertir aquesta mena de conductes, caldria posar en valor els valors ètics i cívics en la vida social i en tota mena d'institucions, començant per l'educació ètica a les escoles i instituts, per tal que es produeixi un canvi de mentalitat i  generar així un nou comportament social que respecti la dignitat de totes les persones i conservi la natura. Tanmateix, malgrat que aquesta aposta pugui tenir complicitats entre diferents agents polítics, econòmics i educatius, la realitat és que l'educació ètica té cada any menys presència a les escoles, la qual cosa no deixa de ser paradoxal. Només cal parar atenció a la substitució de la matèria de "Cultura i Valors Ètics" a l'ESO per una sessió de Tutoria, amb la connivència de l'administració educativa i de les famílies, tal com es fa a moltes escoles i instituts per raons utilitaristes.

Aquest fet tan sorprenent no ha passat desapercebut per a la filòsofa Adela Cortina,  autora de nombrosos estudis en el camp de l'ètica. Un exemple el tenim en un breu article que va publicar en el diari El País (08.07.2016) sota el títol "Filosofía imprescindible". Et convido a llegir-ho. I a partir de les seves consideracions podem fer una reflexió col·lectiva a classe sobre els motius de l'escassa presència de la filosofia als centres d'ensenyament, la qual cosa la podem fer extensiva als mitjans de comunicació i a l'opinió pública.

ACTIVITATS

1. Busca i escriu la definició d'ètica cívica i després enraona per què seria bo que totes les persones comparteixin la mateixa ètica cívica, tal com proposa n'Adela Cortina.
2. Creus que tots els sabers i activitats que no serveixen per augmentar el Producte Interior Brut (PIB)  han de ser eliminats de l'educació? Raona la teva resposta i assenyala alguns exemples. Per a respondre aquesta pregunta, abans busca i escriu la definició del PIB. 
3. Penses que és raonable des de l'ètica cívica que la venda d'armes i les activitats il·legals com la venda de drogues i la prostitució s'utilitzin per calcular la riquesa d'un país i que siguin factors claus per augmentar el PIB? Raona la teva resposta. Per a respondre aquesta pregunta, abans busca i escriu el percentatge d'aquestes activitats econòmiques en el PIB espanyol.
4. Què opines sobre el criteri que la utilitat i el benefici econòmic siguin els únics criteris per definir un programa d'estudis? A més de la Filosofia, quins altres sabers de les Humanitats i de les Ciències Socials corren el mateix perill de ser eliminats de l'educació amb l'aplicació d'un criteri utilitarista en l'educació? 
5. A partir del que ens diu n'Adela Cortina en els dos darrers paràgrafs del seu article, fes aquestes dues columnes: a la dreta, els valors ètics i cívics, i a l'esquerra, les actituds que afavoreixen aquests  mateixos valors.
6. Un cop enllestida la tasca anterior, digues del llistat que has elaborat el que trobes a faltar en l'educació que reps a l'escola.
7. Pensa quina finalitat pot tenir eliminar l'educació ètica de les aules ja que és quelcom contradictori amb el comportament antisocial i immoral que trobem en la vida social. Escriu el que vagis pensant en forma de llista de pics.