L'ús de la paraula filosofia

Portem més de vint-i-set segles fent filosofia, des de que Tales de Milet va pensar el món amb la seva raó i ja no amb la imaginació dels poetes i artistes que havien donat forma als mites. La filosofia té una extensa  tradició i forma part de la nostra cultura. Al llarg de tot aquest temps s'ha fet un ús acadèmc però també mundà de la paraula "filosofia". Per això podem trobar en el llenguatge diferents usos d'aquesta paraula amb diferents significats, alguns dels quals són contraris al valor de la filosofia. Aquí alguns exemples: 

1. La filosofia d'aquesta escola és que els alumnes siguin lliures i feliços.
2. No acabo d'entendre la teva filosofia de vida.
3. No em vinguis amb filosofies.
4. Per a ser filòsof no cal estudiar filosofia.
5. Pren-t'ho amb filosofia.
6. Encara no sé amb quina filosofia quedar-me perquè totes em semblen raonables.

ACTIVITATS

Identifica els següents significats de la paraula "filosofia" en els enunciats enumerats més amunt, tenint en compte que en cada enunciat hi ha un sentit diferent:

• Un saber que constitueix una disciplina humanística que forma part de l'educació secundària i superior.
• L'estil de vida, la manera de comportar-se i de fer les coses.
• El propòsit i la manera d'organitzar el treball o de realitzar una determinada activitat.
• Una mena de raonaments absurds i gens pràctics.
• Els diferents punts de vista que hi ha entre els filòsofs i les filòsofes.
• L'exhortació a acceptar amb tanquilitat tot allò que et passi.

Una vegada que hagis fet aquesta tasca, identifica aquell enunciat en el que es fa un ús pejoratiu (amb menyspreu) de la paraula "filosofia". Aquest ús pejoratiu es troba en aquell enunciat en el qual es confon el pensament filosòfic amb un tipus de pensament que no serveix per a res i que complica encara més les coses.

Filosofia imprescindible

Des de la dècada dels anys 90 del passat segle vivim en entorns socials cada cop més volàtils, incerts, complexos i ambigus, i no tan sols per la crisi de civilització que patim pel seu dèficit en relació a la sostenibilitat, sinó també per la crisi de valors que arrosseguem. 

La falta de mesura, prudència i interès per la comunitat de bona part dels responsables polítics i dels agents econòmics amb més poder han causat greus problemes humanitaris i mediambientals. I només després que la població hagi patit les conseqüències de les seves decisions, s'escolten algunes veus crítiques amb les conductes antisocials i immorals de part dels que tenen sota el seu control les condicions de vida de la gent.

Però per poder revertir aquesta mena de conductes, caldria posar en valor els valors ètics i cívics en la vida social i en tota mena d'institucions, començant per l'educació ètica a les escoles i instituts, per tal que es produeixi un canvi de mentalitat i  generar així un nou comportament social que respecti la dignitat de totes les persones i conservi la natura. Tanmateix, malgrat que aquesta aposta pugui tenir complicitats entre diferents agents polítics, econòmics i educatius, la realitat és que l'educació ètica té cada any menys presència a les escoles, la qual cosa no deixa de ser paradoxal. Només cal parar atenció a la substitució de la matèria de "Cultura i Valors Ètics" a l'ESO per una sessió de Tutoria, amb la connivència de l'administració educativa i de les famílies, tal com es fa a moltes escoles i instituts per raons utilitaristes.

Aquest fet tan sorprenent no ha passat desapercebut per a la filòsofa Adela Cortina,  autora de nombrosos estudis en el camp de l'ètica. Un exemple el tenim en un breu article que va publicar en el diari El País (08.07.2016) sota el títol "Filosofía imprescindible". Et convido a llegir-ho. I a partir de les seves consideracions podem fer una reflexió col·lectiva a classe sobre els motius de l'escassa presència de la filosofia als centres d'ensenyament, la qual cosa la podem fer extensiva als mitjans de comunicació i a l'opinió pública.

ACTIVITATS

1. Busca i escriu la definició d'ètica cívica i després enraona per què seria bo que totes les persones comparteixin la mateixa ètica cívica, tal com proposa n'Adela Cortina.
2. Creus que tots els sabers i activitats que no serveixen per augmentar el Producte Interior Brut (PIB)  han de ser eliminats de l'educació? Raona la teva resposta i assenyala alguns exemples. Per a respondre aquesta pregunta, abans busca i escriu la definició del PIB. 
3. Penses que és raonable des de l'ètica cívica que la venda d'armes i les activitats il·legals com la venda de drogues i la prostitució s'utilitzin per calcular la riquesa d'un país i que siguin factors claus per augmentar el PIB? Raona la teva resposta. Per a respondre aquesta pregunta, abans busca i escriu el percentatge d'aquestes activitats econòmiques en el PIB espanyol.
4. Què opines sobre el criteri que la utilitat i el benefici econòmic siguin els únics criteris per definir un programa d'estudis? A més de la Filosofia, quins altres sabers de les Humanitats i de les Ciències Socials corren el mateix perill de ser eliminats de l'educació amb l'aplicació d'un criteri utilitarista en l'educació? 
5. A partir del que ens diu n'Adela Cortina en els dos darrers paràgrafs del seu article, fes aquestes dues columnes: a la dreta, els valors ètics i cívics, i a l'esquerra, les actituds que afavoreixen aquests  mateixos valors.
6. Un cop enllestida la tasca anterior, digues del llistat que has elaborat el que trobes a faltar en l'educació que reps a l'escola.
7. Pensa quina finalitat pot tenir eliminar l'educació ètica de les aules ja que és quelcom contradictori amb el comportament antisocial i immoral que trobem en la vida social. Escriu el que vagis pensant en forma de llista de pics.

Definicions de filosofia

"Filosofia" és una paraula polisèmica, es pot definir de moltes maneres. Vint-i-set  segles  d'activitat filosòfica han creat una pluralitat de significats, si bé totes aquestes definicions, malgrat tenir matisos diferents i ser contradictòries en alguns casos, comparteixen la definició etimològica com a amor al saber.  Amb voluntat de síntesi, podem reconèixer les següents característiques en el conjunt de definicions de la filosofia: 

• una tendència vers el saber
• una manera de viure i d'estar al món
• una actitud critica davant les pretensions de veritat
• una anàlisi racional dels altres sabers
• una visió global i integradora de tots els sabers
• una disciplina del coneixement humà que s'ocupa de les formes de pensar
• una forma de racionalitat teleològica (fites i finalitats)

Tots els filòsofs fan, més tard o més d'hora en el curs del seu pensament filosòfic, la seva definició de filosofia.  Aquesta definició pot condensar la filosofia de cadascun o bé centrar la nostra atenció sobre el valor de la mateixa. A cada filòsof l'interessen uns determinats problemes, s'ocupa d'uns determinats temes i tracta de dur a la pràctica la missió que assigna a la filosofia, i això es reflexa en la definició de filosofia que fa. 

Aquí et presento algunes definicions de la filosofia que han proposat alguns filòsofs contemporanis: 

Ayn Rand, filòsofa estatunidenca (1905-1982)

“Per a viure l'home ha d'actuar; per a actuar, ha de prendre decisions; per a prendre decisions, ha de definir un codi de valors; per a definir un codi de valors ha de saber què és i on està. Necessita metafísica, epistemologia i ètica… Filosofia. No pot escapar d'aquesta necessitat”.

Gilles Deleuze, filòsof francès (1925-1995)

"Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva, ja que la pregunta es té per irònica i mordaç. La filosofia no serveix ni a l'Estat ni a l'Església, que tenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establert. La filosofia serveix per a entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria a ningú no és una filosofia. Serveix per a detestar l'estupidesa, fa d'aquesta una cosa vergonyosa".

Adela Cortina, filòsofa espanyola (1947-)

“La filosofia s'ocupa de les preguntes que ens constitueixen com a éssers humans. Si deixéssim de plantejar-nos-les, perdríem la nostra humanitat”.

Martha Nussbaum, filòsofa estatunidenca (1947-)

“La filosofia aporta eines de pensament crític que ajuden a qüestionar la tradició i l'autoritat”.

André Comte-Sponville, filòsof francès (1952-)

“Filosofar no és un deure moral sinó una necessitat. La vida és tan difícil que tenim necessitat d'utilitzar la nostra intel·ligència per a viure una mica millor. Al cap i a l'últim, què és la filosofia? És l'esforç per pensar, pensar millor per a viure millor. L'amor a la saviesa (la filosofia) consisteix a intentar viure de manera una mica menys estúpida, una mica més intel·ligent, per a ser més feliços”.

Michel Onfray, filòsof francès (1959-)

“Una filosofia que no té una aplicació pràctica és inútil. Aquesta és la malaltia de la qual, avui dia, la filosofia emmalalteix, aquella que l'ha tornat llunyana i l'ha tenyit d'injustificada solitud”.

ACTIVITATS

1. Digues amb les teves paraules el que s'afirma en cadascuna d'aquestes definicions.
2. Identifica en cadascuna d'aquestes definicions la característica de la filosofia, d'entre les enumerades més amunt, que sigui més representativa de les mateixes.
3. Enraona en quin sentit la filosofia és necessària per a cadascun d'aquests filòsofs
4. Digues un exemple que serveixi per a concretar el propòsit (intencionalitat o finalitat) que es persegueix en cadascuna d'aquestes definicions. Pots pensar en les actituds o accions d'algunes persones que coneixes o bé en una determinada situació o circumstància que justifiqui fer alguna mena de cosa.
5. Llegeix els següents enunciats amb la paraula "filosofia" i assenyala aquell en el que es faci un ús pejoratiu (amb menyspreu). Per a poder encertar l'opció corresponent, cal pensar el sentit de la paraula 'filosofia' en relació a les característiques abans enumerades:

a) La filosofia d'aquesta escola és que els alumnes siguin lliures i feliços
b) No acabo d'entendre la teva filosofia de vida
c) No em vinguis amb filosofies
d) Per a ser filòsof no cal estudiar filosofia