Presentació

"La historia de la filosofía está llena de ideas peregrinas y doctrinas muy cuestionables pero cuando un profesor te explica a un filósofo y este aparece como un imbécil, puedes estar seguro de que el imbécil es el profesor".
Daniel Innerarity, Catedràtic de Filosofia Política.

diumenge, 3 de setembre del 2023

Definicions de filosofia

"Filosofia" és una paraula polisèmica, es pot definir de moltes maneres. Vint-i-set  segles  d'activitat filosòfica han creat una pluralitat de significats, si bé totes aquestes definicions, malgrat tenir matisos diferents i ser contradictòries en alguns casos, comparteixen la definició etimològica com a amor al saber.  Amb voluntat de síntesi, podem reconèixer les següents característiques en el conjunt de definicions de la filosofia: 

  • una tendència vers el saber
  • una manera de viure i d'estar al món
  • una actitud critica davant les pretensions de veritat
  • una anàlisi racional dels altres sabers
  • una visió global i integradora de tots els sabers
  • una disciplina del coneixement humà que s'ocupa de les formes de pensar
  • una forma de racionalitat teleològica (fites i finalitats)

Tots els filòsofs fan, més tard o més d'hora en el curs del seu pensament filosòfic, la seva definició de filosofia.  Aquesta definició pot condensar la filosofia de cadascun o bé centrar la nostra atenció sobre el valor de la mateixa. A cada filòsof l'interessen uns determinats problemes, s'ocupa d'uns determinats temes i tracta de dur a la pràctica la missió que assigna a la filosofia, i això es reflexa en la definició de filosofia que fa. 

Aquí et presento algunes definicions de la filosofia que han proposat alguns filòsofs contemporanis: 

Ayn Rand, filòsofa estatunidenca (1905-1982)

“Per a viure l'home ha d'actuar; per a actuar, ha de prendre decisions; per a prendre decisions, ha de definir un codi de valors; per a definir un codi de valors ha de saber què és i on està. Necessita metafísica, epistemologia i ètica… Filosofia. No pot escapar d'aquesta necessitat”.

Gilles Deleuze, filòsof francès (1925-1995)

"Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva, ja que la pregunta es té per irònica i mordaç. La filosofia no serveix ni a l'Estat ni a l'Església, que tenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establert. La filosofia serveix per a entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria a ningú no és una filosofia. Serveix per a detestar l'estupidesa, fa d'aquesta una cosa vergonyosa".

Adela Cortina, filòsofa espanyola (1947-)

“La filosofia s'ocupa de les preguntes que ens constitueixen com a éssers humans. Si deixéssim de plantejar-nos-les, perdríem la nostra humanitat”.

Martha Nussbaum, filòsofa estatunidenca (1947-)

“La filosofia aporta eines de pensament crític que ajuden a qüestionar la tradició i l'autoritat”.

André Comte-Sponville, filòsof francès (1952-)

“Filosofar no és un deure moral sinó una necessitat. La vida és tan difícil que tenim necessitat d'utilitzar la nostra intel·ligència per a viure una mica millor. Al cap i a l'últim, què és la filosofia? És l'esforç per pensar, pensar millor per a viure millor. L'amor a la saviesa (la filosofia) consisteix a intentar viure de manera una mica menys estúpida, una mica més intel·ligent, per a ser més feliços”.

Michel Onfray, filòsof francès (1959-)

“Una filosofia que no té una aplicació pràctica és inútil. Aquesta és la malaltia de la qual, avui dia, la filosofia emmalalteix, aquella que l'ha tornat llunyana i l'ha tenyit d'injustificada solitud”.


ACTIVITATS

  1. Digues amb les teves paraules el que s'afirma en cadascuna d'aquestes definicions.
  2. Identifica en cadascuna d'aquestes definicions la característica de la filosofia, d'entre les enumerades més amunt, que sigui més representativa de les mateixes.
  3. Enraona en quin sentit la filosofia és necessària per a cadascun d'aquests filòsofs
  4. Digues un exemple que serveixi per a concretar el propòsit (intencionalitat o finalitat) que es persegueix en cadascuna d'aquestes definicions. Pots pensar en les actituds o accions d'algunes persones que coneixes o bé en una determinada situació o circumstància que justifiqui fer alguna mena de cosa.
  5. Llegeix els següents enunciats amb la paraula "filosofia" i assenyala aquell en el que es faci un ús pejoratiu (amb menyspreu). Per a poder encertar l'opció corresponent, cal pensar el sentit de la paraula 'filosofia' en relació a les característiques abans enumerades:
a) La filosofia d'aquesta escola és que els alumnes siguin lliures i feliços
b) No acabo d'entendre la teva filosofia de vida
c) No em vinguis amb filosofies
d) Per a ser filòsof no cal estudiar filosofia

dissabte, 2 de setembre del 2023

Joc 1: Desafiament de paraules

I. Descripció

El joc consisteix en fer una mena de batalla de paraules, semblant a les batalles de rap, però utilitzant únicament paraules que pertanyin a un mateix camp semàntic a partir d'un tema. Les paraules han de ser les pròpies del lèxic filosòfic o bé que tinguin una definició filosòfica. Així, per exemple: filosofia, coneixement, esperit, llibertat, societat i poder. 

II. Objectiu

Conèixer i ampliar el lèxic filosòfic, així com familiaritzar-se amb el mateix

III. Abans de jugar

Per tal de poder jugar, cal en primer lloc confeccionar el pack de targetes que utilitzarem en el joc.

Els alumnes formaran grups de 3 o 4 persones. Cada grup farà un total de 2 targetes, així com tres còpies de cadascuna.

El disseny del targeter cal consensuar-lo entre tots els alumnes de la classe i utilitzar el mateix programa informàtic. A l'anvers, amb fons blanc, cal que estigui escrita la paraula del tema amb majúscules i negreta. I al revers cal utilitzar una imatge, com per exemple, el dibuix d'un gall.

En un full independent cal escriure totes les paraules relacionades amb la paraula del tema proposat, amb les seves definicions, agrupant-les pels camps lèxics que pertanyin al mateix tema. El camp semàntic de les paraules referides al mateix tema ha d’incloure un mínim de 5 camps lèxics i un mínim de 10 paraules per camp lèxic. Per tant, cal escriure un mínim de 50 paraules amb les corresponents definicions. (Veure epígraf V.)

IV. Dinàmica del joc

Una vegada realitzades les targetes, es juntaran dos grups i es repartirà entre els nous grups un pack de targetes. Les targetes es deixaran al damunt de la taula aplegades per la part del revers. En cada ronda, un jugador agafarà una targeta i escollirà contrincant. No poden tornar a jugar els mateixos jugadors fins que hagin jugat tots els membres del grup. El temps màxim serà de dos minuts. I el temps d'espera per a dir una paraula no pot superar els 20 segons; el jugador que superi aquest temps d’espera perd el seu torn i comença el torn del seu contrincant. 

Abans de començar el desafiament de paraules cal acordar entre la resta de jugadors qui escriurà les paraules que digui cada contrincant. Aquests relators s'aniran canviant en cada ronda. 

En les targetes no es troben les respostes vàlides. Durant el desafiament de paraules no es realitzarà cap validació. Una vegada finalitzada aquesta prova, es validaran les paraules de cada jugador a partir del seu enregistrament per escrit per part dels corresponents relators. S’eliminaran les paraules incorrectes o que no pertanyin al camp semàntic del tema proposat. Guanya el jugador amb més paraules validades.

Per a decidir si la resposta d'un jugador és vàlida se seguirà un procediment sociocràtic basat en els dos següents principis: 1) es validarà aquella resposta que tingui menys objeccions argumentals per part dels altres jugadors, i 2) s'aprovarà aquella resposta que doni una solució acceptable per a totes les situacions previstes. 

En el cas que es tinguin molts dubtes i no es pugui validar la resposta del jugador, es podrà consultar el solucionari de cada targeta fet durant la realització del joc.

A títol d’exemple de paraules correctes pel que fa al tema del poder, tenim les següents paraules: autoritat, obediència, servitud, dominació, administració, govern, estat, política, diplomàcia, violència, submissió, etc.

V. Criteris per a la creació del camp semàntic dels temes proposats

Els temes proposats han de ser els conceptualitzats en la tradició filosòfica i de més gran rellevància en el major nombre de filosofies per tal d’evitar arbitrarietats o dispersió amb altres disciplines. A més a més, aquests temes han de tenir relació amb els blocs de continguts amb els quals s'estructura el curs. Per tant, alguns temes que no poden faltar són el coneixement, la llibertat i el poder.

Únicament es poden utilitzar paraules que facin referència a realitats, ja siguin visibles i tangibles, com les coses, els animals, les persones i les accions, ja siguin invisibles i intangibles, com els sentiments i les sensacions, o bé conceptes obtinguts per abstracció mental, com per exemple la justícia, la bellesa, la voluntat, etc. 

Un camp semàntic és una agrupació de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema i poen tenir diferents categories gramaticals (substantius, adjectius, verbs, etc.), Les paraules d'un camp semàntic poden designar conceptes diferents, però tenen en comú una mateixa àrea de la nostra experiència i fan referència a una determinada realitat o abstracció mental, la qual cosa permet relacionar i agrupar els conceptes inclosos. Per exemple, el camp semàntic del coneixement inclou totes les paraules que hi estan relacionades, com, per exemple, opinió, dubte, certesa, veritat, mentida, etc.

Un camp semàntic sol contenir diversos camps lèxics, que són conjunts de mots de la mateixa categoria gramatical i que fan referència al mateix àmbit de significació. Per exemple, el camp semàntic del “mar” inclou el camp lèxic dels peixos (substantius), dels vaixells (substantius), dels colors marins (adjectius), dels esports aquàtics (verbs), etc.

Per a l'elaboració dels camps semàntics i els camps lèxics corresponents convé consultar aquelles obres de referència que tracten els camps semàntics. Pel que fa al lèxic en general, en castellà es pot consultar el Diccionario ideológico de la lengua española de Julio Casares i el Diccionario de uso del español de María Moliner. I en català es pot consultar el Diccionari ideològic d'Ernest Sabater i el Diccionari ideològic de la llengua catalana de Raimon Cuixart. I pel que fa al lèxic filosòfic és de gran ajuda consultar el Diccionari de filosofia de José Ferrater Mora, tant pel que fa als articles sobre conceptes i temes, com pel que fa al quadre sinòptic de les branques de la filosofia que es troba al final del vol. 4. També pot ser útil utilitzar un programa d'intel·ligència artificial com el Chatgpt, però cal contrastar els resultats de les cerques amb les obres abans esmentades o bé amb la viquipèdia perquè no sempre són precisos ni tampoc fiables.

Alguns exemples de camp semàntic al voltant d'uns determinats temes, amb els corresponents camps lèxics, són els següents:

PODER

sistemes polítics: democràcia liberal, democràcia socialista, totalitarisme.

règims polítics: monarquia absoluta, monarquia parlamentària, república, dictadura.

formes de govern: parlamentarisme, parlamentarisme i presidencialisme, oligarquia, tirania, aristocràcia, teocràcia, acràcia.

lleis i institucions: dret, constitució, estat, parlament, govern, administració pública, diplomàcia, tribunals de justícia, jutges. 

canvis socials: revolució, reforma, feminisme, pacifisme, ecologisme, altermundialisme, globalització, digitalització.

ideologies: liberalisme, comunisme, feixisme, socialdemocràcia, anarquisme. 

accions polítiques: política, eleccions, votació, referèndum, vaga, boicot, desobediència civil, manifestació, revolta, emancipació, consens. Antònim: acció directa (resistència violenta, sabotatge, sedició).

relacions de poder: elits, classes subalternes, burocràcia, autoritat, obediència, servitud, dominació, submissió, alienació, reconeixement de drets, violació de drets, participació, contracte social, voluntat general, transparència informativa, desinformació, postveritat, biopolítica.

JUSTÍCIA

drets humans: dignitat, igualtat, tolerància, llibertat, pau, benestar.

valors ètics: virtut, bé, equitat, responsabilitat, solidaritat, generositat, felicitat, respecte, acràsia. 

doctrines de la justícia: relativisme, individualisme, subjectivisme, objectivisme, utilitarisme, bé comú. 

filosofia del dret: iusnaturalisme, positivisme jurídic, sociologisme jurídic, jusmarxisme.

dret: estat de dret, constitució, ministeri de justícia, poder judicial, llei, legalitat, contracte, falta, delicte, sanció, tribunals de justícia, jutges, doctrina jurídica, jurisprudència, anòmia.

VICI

conducta immoral: deshonestedat, llibertinatge, obscenitat, infidelitat, covardia, crueltat, misantropia, misogínia.

conducta religiosa: pecat, pecat original, pecats capitals (enveja, golafreria, avarícia, luxúria, orgull, lentitud, ira).

conducta criminal: assassinat, violació, robatori, prostitució, apostes il·legals, corrupció política, tràfic d’influències, nepotisme, negligència professional.

voluntat: ignorància o errada, mala fe, violència o intimidació.

personalitat: mentida, sarcasme, egoisme. 

addiccions: tabaquisme, alcoholisme, ludopatia, addicció al treball, drogadicció, addicció a l’esport, addicció a la tecnologia.

llenguatge: pleonasme, apòcope, queisme i dequeisme.


Etimologia de la paraula "filosofia"

Una de les maneres més lúcides per comprendre el significat d'una paraula embolicada amb una gran quantitat de sentits,  com és el cas de la paraula "filosofia", és considerar la seva etimologia, això és, el sentit originari que se li va assignar quan va ser creada. I si tenim la sort de trobar un text d'un filòsof que tira del fil de l'etimologia i treu a la llum les seves implicacions per a l'ésser humà, aleshores ens farem una idea prou clara del que és la filosofia. 

Doncs bé. Tenim un breu text d'un dels grans filòsofs del segle XX en el que es troba aquesta afortunada coincidència. Ens referim a Karl Jaspers (1883-1969), un psiquiatra i filòsof alemany que participa de l'Existencialisme, una de les corrents filosòfiques més influents en la cultura europea en els dos primers terços del segle XX, i que va fer importants contribucions en la psiquiatria a través de la seva idea de la malaltia mental com a un aspecte de la personalitat i en la filosofia a través de la seva idea de llibertat com a imperatiu moral superior a la pau, entre moltes altres idees. Si vols saber-ne més d'aquest filòsof, et remeto a aquest article escrit per Ramón Alcoberro.

Jaspers és autor d'un breu llibre titulat La filosofia desde el punto de vista de la existencia, publicat el 1949. Els dos primers capítols estan explicats en aquest vídeo. El primer capítol porta per títol "¿Qué es la filosofía?" i ocupa només 8 pàgines. I en la cinquena pàgina trobem la definició etimològica de "filosofia", juntament amb una interpretació de la mateixa que amplia el seu sentit relacionant la cerca del saber amb la realització de l'ésser humà. Aquí el fragment en qüestió:

    La palabra griega filósofo (philósophos) se formó en oposición a sophós. Se trata del amante del conocimiento (del saber) a diferencia de aquel que estando en posesión del conocimiento se llamaba sapiente o sabio. Este sentido de la palabra ha persistido hasta hoy: la busca de la verdad, no la posesión de ella, es la esencia de la filosofía, por frecuentemente que se la traicione en el dogmatismo, esto es, en un saber enunciado en proposiciones, definitivo, perfecto y enseñable. Filosofía quiere decir: ir de camino. Sus preguntas son más esenciales que sus respuestas, y toda respuesta se convierte en una nueva pregunta.

    Pero este ir de camino —el destino del hombre en el tiempo— alberga en su seno la posibilidad de una honda satisfacción, más aún, de la plenitud en algunos levantados momentos. Esta plenitud no estriba nunca en una certeza enunciable, no en proposiciones ni confesiones, sino en la realización histórica del ser del hombre, al que se le abre el ser mismo. Lograr esta realidad dentro de la situación en que se halla en cada caso un hombre es el sentido del filosofar.

    Ir de camino buscando, o bien hallar el reposo y la plenitud del momento —no son definiciones de la filosofía. Esta no tiene nada ni encima ni al lado. No es derivable de ninguna otra cosa. Toda filosofía se define ella misma con su realización. Qué sea la filosofía hay que intentarlo. Según esto es la filosofía a una la actividad viva del pensamiento y la reflexión sobre este pensamiento, o bien el hacer y el hablar de él. Sólo sobre la base de los propios intentos puede percibirse qué es lo que en el mundo nos hace frente como filosofía.


ACTIVITATS

a) grupalment (per parelles):

  1. Què és més fidel al sentit etimològic de la paraula "filosofia", aprendre a filosofar (cercar el saber fent-se preguntes) o bé ensenyar filosofia (delimitar un saber atenent a les respostes obtingudes). Raona la resposta segons el que es diu en el primer paràgraf del fragment citat.
  2. Quina de les dues accions anteriors creus que es fa a les classes de filosofia?
  3. Què dóna més satisfacció a l'ésser humà: trobar una veritat o cercar-la? Raona la resposta segons el que es diu en el segon paràgraf del fragment citat.
  4. És filosofia escoltar una classe de filosofia en la qual el professor diu el que han pensat els filòsofs? Raona la resposta segons el que es diu en el tercer paràgraf del fragment citat.
  5. Llegiu el segon paràgraf de l'epígraf "¿Por qué es «grande» un filósofo?" de l'esmentat article de R. Alcoberro i expliqueu amb les vostres paraules els tres criteris que segons Jaspers fan gran a un filòsof. Digueu un exemple que pugui il·lustrar cadascun d'aquests criteris.

b) individualment (per a la propera classe):

Llegeix el capítol 8 de l'esmentat llibre de Jaspers i respon les següents conclusions:

  1. Digues amb les teves paraules què enten per filosofia l'autor. 
  2. Enumera tots els matisos de la definició de filosofia que exposa l'autor. 
  3. Assenyala quina és la conclusió a la que arriba l'autor.