Filòsofes del segle XX i XXI

És una evidència la invisibilització de les filòsofes en els llibres de text de filosofia i l'escassetat de materials didàctics sobre filòsofes. La raó patriarcal que ha regit la tradició occidental ha estat la causa principal de l'exclusió de les dones de la història de la filosofia. La prohibició a les dones d'accedir a una educació superior i la imposició a limitar la seva acció a l'esfera privada i domèstica de vida, juntament amb la misogínia i el menyspreu a la producció intel·lectual de les dones, ha comportat que la seva producció filosòfica hagi estat marginal en relació a la dels homes al llarg de la història. Només al segle XX s'ha revertit aquest guió per la irrupció dels feminismes i la lluita de les dones per la igualtat de drets. Certament el segle XX ha estat el moment en el que les contribucions de les dones a la cultura han estat més nombroses i on trobem més dones en la filosofia. I esperem que el segle XXI sigui el segle de l'assoliment de la plena igualtat de gèneres.

Seguidament us presento un llistat de bona part de les filòsofes més importants del segle XX i XXI, entre les quals trobem algunes espanyoles (destacades en negreta): 

1. Jane Addams (1860-1935)
2. Lou Andreas-Salom (1861-1937)
3. Emma Goldman (1869–1940)
4. Rosa Luxemburgo (1871–1919)
5. Hedwig Conrad-Martius (1888-1966)
6. Edith Stein (1891-1942)
7. Rachel Bespaloff (1895-1949)
8. Susanne Lager (1895-1985)
9. Rosa Chacel (1898-1994)
10. María Zambrano (1904-1986)
11. Ayn Rand (1905-1982)
12. Hannah Arendt (1906-1975)
13. Simone de Beauvoir (1908-1986)
14. Simone Weil (1909-1943)
15. Raya Dunayevskaya (1910–1987)
16. Jeanne Hersch (1910-2000)
17. Elizabeth Anscombe (1917-2001)
18. Iris Murdoch (1919-1999)
19. Philippa Foot (1920-2010)
20. Graciela Hierro (1928-2003)
21. Françoise Collin (1928-2012)
22. Luce Irigaray (1930-)
23. Susan Sontag (1933-2004)
24. Sara Kofman (1934-1994)
25. Carol Gilligan (1936-)
26. Esperanza Guisán (1940-2015)
27. Marilyn Frye (1941-)
28. Julia Kristeva (1941-)
29. Victòria Camps (1941-)
30. Patricia Churchland (1943-)
31. Angela Davis (1944-)
32. Cèlia Amorós (1944-)
33. Adela Cortina (1947-)
34. Nancy Fraser (1947-)
35. Chantal del Sol (1947-)
36. Marta Nussbaum (1947-)
37. Adriana Cavarero (1947-)
38. Amèlia Valcàrcel (1950-)
39. Chantal Maillard (1951-)
40. Alícia Puleo (1952-)
41. Judith Butler (1956-)
42. Marina Garcés (1973-)

ACTIVITATS

1. Visualitza el següent vídeo: 

Anota els elements que defineixen el feminisme tal com s'exposa l'autora. Per què creus que és important per a les dones que tinguin una història de les filòsofes?

 

2. Llegeix els següents articles que tracten sobre l'exclusió de les dones de la història de la filosofia:

• https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/descubrimiento-mujeres-filosofia
• https://www.elespanol.com/mujer/mujeres-historia/20210604/mujeres-filosofia-todavia-injustamente-ignoradas-temario-ebau/585441999_0.html
• https://www.estarguapas.com/227434-nace-la-primera-enciclopedia-de-mujeres-filosofas

        Exposa les raons d'aquesta exclusió tal com argumenten les autores d'aquests articles.

3.    Forma un grup cooperatiu de tres persones i fes una monografia sobre una de les filòsofes de la llista anterior. Els punts a tractar en el desenvolupament del treball són els següents:

1. Breu biografia
2. Obres més importants amb una molt breu ressenya
3. Principal contribució a la filosofia
4. Importància i influència

Pel que fa a l'estructura de la monografia, consulta el post Com escriure una breu monografia en aquest blog.

Per a documentar-te, pots consultar les següents webs:

• https://es.wikipedia.org/wiki/Fil%C3%B3sofas
• https://historyofwomenphilosophers.org/ecc/#hwps
• http://www.ub.edu/seminarifilosofiagenere/filosofas/?lang=es
• https://www.mujeresenred.net/spip.php?page=autoras
• https://mujeresconciencia.com/?s=filosofas
• https://encyclopaedia.herdereditorial.com/wiki/P%C3%A1gina_principal
• https://www.inmujeres.gob.es/areasTematicas/estudios/serieEstudios/docs/pensadorasSigloXX.pdf

Viure sense filosofia

Josep Pradas és l'autor de l'article "Vivir sin filosofía", publicat a la revista llibertària Libre Pensamiento l'any 2015 (N. 84, pp. 72-77). El motiu d'aquest text és la progressiva desaparició de la filosofia com a disciplina en els estudis superiors, un fet que segueix a la seva marginació en els estudis de l'educació secundària, tant en l'ESO com en el batxillerat amb la darrera llei educativa, la LOMCE, vigent des del 2013. 

L'autor considera els motius de la pèrdua de presència de la filosofia en la cultura oficial, la que s'estableix des de les esferes del poder polític i econòmic. La raó última no es cap misteri, respon a les demandes del mercat capitalista i a la ideologia neoliberal que ha colonitzat pràcticament totes les formes de pensament i de vida social. D'aquí que el mateix autor es pregunti irònicament per a què serveix la filosofia i a qui l'interessa la filosofia, doncs les respostes a aquestes preguntes estan dirigides pels que detenten el poder i han fet de la cultura un altre dispositiu de control social. 

El panorama que dibuixa Pradas no és per estar content, al menys pels que defensem el valor de la filosofia. No té res d'estrany, per això mateix, que aquest autor ens proposi cercar alguna mena de refugi per a seguir fent filosofia, ja sigui la torre de Montaigne o el taller de Spinoza, una proposta que articularà uns anys més tard al seu llibre Els refugis del pensament, publicat l'any 2018, i del qual podeu llegir una breu ressenya que li vaig dedicar aquí.

Per tot plegat aquest article és del tot pertinent per tractar un dels aspectes de la primera unitat del curs de filosofía dedicada a la qüestió què és la filosofia. 

ACTIVITATS

Seguint el fil argumentatiu del text, podem enunciar un total de 10 qüestions per fer un formulari que serveixi de control de lectura i alhora per orientar un debat a classe:

1. Quin argument s'utilitza per justificar l'eliminació de la filosofia en els plans d'estudi?
2. Creus que tot el que s'ha d'estudiar ha de servir per trobar una bona feina, tal com pensen alguns responsables de centres educatius?
3. Per a què serveix la filosofia segons Josep Pradas?
4. En quin sentit la societat actual ha girat l'esquena al pensament i al coneixement?
5. Què ha passat perquè els publicistes hagin substituït avui dia els filòsofs?
6. Per què i de quina manera el poder polític i econòmic vol eliminar la filosofia?
7. Quin ha estat el somni constant dels filòsofs des dels orígens de la filosofia?
8. Per què al filòsof no li cal demanar permís per filosofar?
9. Quina solució proposen Deleuze i Guattari a la crisi actual de la filosofia?
10. Quins són els dos paranys en els quals els filòsofs han de procurar no caure? 

Llegeix atentament l'article i respon cadascuna d'aquestes preguntes. Llevat de la segona, la resta les pots respondre citant el text corresponent a la resposta amb indicació de la pàgina on es troba la cita.

Desenvolupament històric de la filosofia

La filosofia és una activitat intel·lectual que es desenvolupa en un temps i en un lloc determinats. Si volem comprendre els problemes que tracta cal situar els filòsofs i les seves filosofies en el context històric en el qual s'enquadren, atenent als diversos elements que defineixen la cultura del seu temps, com la política, l'economia, la tecnologia, la societat, la religió, l'art, etc.

Ara bé. En filosofia no hi ha un progrès tal com podem trobar en altres activitats intel·lectuals, com per exemple en la ciència, on hi ha una continua substitució de paradigmes i teories. Les idees filosòfiques coexisteixen en el curs del temps perquè es generen a partir de tot un seguit de preguntes sobre les grans qüestions a l'entorn de la nostra concepció del món i de l'ésser humà, la resposta de les quals sempre són temptatives i aproximacions.

Per tal de fer-se una idea general de la història de la filosofia, et presento aquest esquema del desenvolupament històric de la filosofia, assenyalant les seves èpoques, alguns dels filòsofs més importants, amb especial atenció als que surten a l'examen de Filosofia de les PAU (el nom dels quals s'escriu amb majúscules) i el problema principal que es va tractar en cada època.

ACTIVITATS

Identifica el problema filosòfic que tracta cadascuna de les següents afirmacions i digues a quina època de la història de la filosofia pertanya:

1. Mentre volia pensar que tot era fals, era necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa.
2. Els filòsofs no han fet més que interpretar de diverses maneres el món, però del que es tracta és de transformar-lo.
3. La naturalesa es defineix per un primer principi material anomenat aigua.
4. La filosofia no és cap de les ciències naturals. (...) L'objectiu de la filosofia és la clarificació lògica dels pensaments.
5. La llibertat d'opinió és una farsa si la informació sobre els fets no és garantida i si no són els mateixos fets que són objecte de debat.
   
6. Quan un home té una voluntat disposada a creure, estima la veritat creguda, i reflexiona sobre ella i abraça qualsevol raó que per a això trobi.
7. Tota intuïció en què es dóna alguna cosa originàriament és un fonament de dret del coneixement; (…) tot el que se'ns brinda originàriament (…) en la ‘intuïció’, cal prendre-ho simplement com es dóna, però també només dins dels límits en què es dóna.
8.  El més greu i el més destructiu per a una civilització és la pèrdua dels valors morals superiors i, amb això, de les més altes referències per a la conducta humana. Aquesta decadència és la màxima barbàrie i és molt perceptible en la situació actual.
   
9. L'individu ha lluitat sempre per a no ser absorbit per la tribu. Però cap preu és massa alt pel privilegi de ser un mateix.