L'ús de la paraula filosofia

Portem més de vint-i-set segles fent filosofia, des de que Tales de Milet va pensar el món amb la seva raó i ja no amb la imaginació dels poetes i artistes que havien donat forma als mites. La filosofia té una extensa  tradició i forma part de la nostra cultura. Al llarg de tot aquest temps s'ha fet un ús acadèmc però també mundà de la paraula "filosofia". Per això podem trobar en el llenguatge diferents usos d'aquesta paraula amb diferents significats, alguns dels quals són contraris al valor de la filosofia. Aquí alguns exemples: 

1. La filosofia d'aquesta escola és que els alumnes siguin lliures i feliços.
2. No acabo d'entendre la teva filosofia de vida.
3. No em vinguis amb filosofies.
4. Per a ser filòsof no cal estudiar filosofia.
5. Pren-t'ho amb filosofia.
6. Encara no sé amb quina filosofia quedar-me perquè totes em semblen raonables.

ACTIVITATS

Identifica els següents significats de la paraula "filosofia" en els enunciats enumerats més amunt, tenint en compte que en cada enunciat hi ha un sentit diferent:

• Un saber que constitueix una disciplina humanística que forma part de l'educació secundària i superior.
• L'estil de vida, la manera de comportar-se i de fer les coses.
• El propòsit i la manera d'organitzar el treball o de realitzar una determinada activitat.
• Una mena de raonaments absurds i gens pràctics.
• Els diferents punts de vista que hi ha entre els filòsofs i les filòsofes.
• L'exhortació a acceptar amb tanquilitat tot allò que et passi.

Una vegada que hagis fet aquesta tasca, identifica aquell enunciat en el que es fa un ús pejoratiu (amb menyspreu) de la paraula "filosofia". Aquest ús pejoratiu es troba en aquell enunciat en el qual es confon el pensament filosòfic amb un tipus de pensament que no serveix per a res i que complica encara més les coses.

Filosofia imprescindible

Des de la dècada dels anys 90 del passat segle vivim en entorns socials cada cop més volàtils, incerts, complexos i ambigus, i no tan sols per la crisi de civilització que patim pel seu dèficit en relació a la sostenibilitat, sinó també per la crisi de valors que arrosseguem. 

La falta de mesura, prudència i interès per la comunitat de bona part dels responsables polítics i dels agents econòmics amb més poder han causat greus problemes humanitaris i mediambientals. I només després que la població hagi patit les conseqüències de les seves decisions, s'escolten algunes veus crítiques amb les conductes antisocials i immorals de part dels que tenen sota el seu control les condicions de vida de la gent.

Però per poder revertir aquesta mena de conductes, caldria posar en valor els valors ètics i cívics en la vida social i en tota mena d'institucions, començant per l'educació ètica a les escoles i instituts, per tal que es produeixi un canvi de mentalitat i  generar així un nou comportament social que respecti la dignitat de totes les persones i conservi la natura. Tanmateix, malgrat que aquesta aposta pugui tenir complicitats entre diferents agents polítics, econòmics i educatius, la realitat és que l'educació ètica té cada any menys presència a les escoles, la qual cosa no deixa de ser paradoxal. Només cal parar atenció a la substitució de la matèria de "Cultura i Valors Ètics" a l'ESO per una sessió de Tutoria, amb la connivència de l'administració educativa i de les famílies, tal com es fa a moltes escoles i instituts per raons utilitaristes.

Aquest fet tan sorprenent no ha passat desapercebut per a la filòsofa Adela Cortina,  autora de nombrosos estudis en el camp de l'ètica. Un exemple el tenim en un breu article que va publicar en el diari El País (08.07.2016) sota el títol "Filosofía imprescindible". Et convido a llegir-ho. I a partir de les seves consideracions podem fer una reflexió col·lectiva a classe sobre els motius de l'escassa presència de la filosofia als centres d'ensenyament, la qual cosa la podem fer extensiva als mitjans de comunicació i a l'opinió pública.

ACTIVITATS

1. Busca i escriu la definició d'ètica cívica i després enraona per què seria bo que totes les persones comparteixin la mateixa ètica cívica, tal com proposa n'Adela Cortina.
2. Creus que tots els sabers i activitats que no serveixen per augmentar el Producte Interior Brut (PIB)  han de ser eliminats de l'educació? Raona la teva resposta i assenyala alguns exemples. Per a respondre aquesta pregunta, abans busca i escriu la definició del PIB. 
3. Penses que és raonable des de l'ètica cívica que la venda d'armes i les activitats il·legals com la venda de drogues i la prostitució s'utilitzin per calcular la riquesa d'un país i que siguin factors claus per augmentar el PIB? Raona la teva resposta. Per a respondre aquesta pregunta, abans busca i escriu el percentatge d'aquestes activitats econòmiques en el PIB espanyol.
4. Què opines sobre el criteri que la utilitat i el benefici econòmic siguin els únics criteris per definir un programa d'estudis? A més de la Filosofia, quins altres sabers de les Humanitats i de les Ciències Socials corren el mateix perill de ser eliminats de l'educació amb l'aplicació d'un criteri utilitarista en l'educació? 
5. A partir del que ens diu n'Adela Cortina en els dos darrers paràgrafs del seu article, fes aquestes dues columnes: a la dreta, els valors ètics i cívics, i a l'esquerra, les actituds que afavoreixen aquests  mateixos valors.
6. Un cop enllestida la tasca anterior, digues del llistat que has elaborat el que trobes a faltar en l'educació que reps a l'escola.
7. Pensa quina finalitat pot tenir eliminar l'educació ètica de les aules ja que és quelcom contradictori amb el comportament antisocial i immoral que trobem en la vida social. Escriu el que vagis pensant en forma de llista de pics.

Etimologia de la paraula "filosofia"

Una de les maneres més lúcides per comprendre el significat d'una paraula embolicada amb una gran quantitat de sentits,  com és el cas de la paraula "filosofia", és considerar la seva etimologia, això és, el sentit originari que se li va assignar quan va ser creada. I si tenim la sort de trobar un text d'un filòsof que tira del fil de l'etimologia i treu a la llum les seves implicacions per a l'ésser humà, aleshores ens farem una idea prou clara del que és la filosofia. 

Doncs bé. Tenim un breu text d'un dels grans filòsofs del segle XX en el que es troba aquesta afortunada coincidència. Ens referim a Karl Jaspers (1883-1969), un psiquiatra i filòsof alemany que participa de l'Existencialisme, una de les corrents filosòfiques més influents en la cultura europea en els dos primers terços del segle XX, i que va fer importants contribucions en la psiquiatria a través de la seva idea de la malaltia mental com a un aspecte de la personalitat i en la filosofia a través de la seva idea de llibertat com a imperatiu moral superior a la pau, entre moltes altres idees. Si vols saber-ne més d'aquest filòsof, et remeto a aquest article escrit per Ramón Alcoberro.

Jaspers és autor d'un breu llibre titulat La filosofia desde el punto de vista de la existencia, publicat el 1949. Els dos primers capítols estan explicats en aquest vídeo. El primer capítol porta per títol "¿Qué es la filosofía?" i ocupa només 8 pàgines. I en la cinquena pàgina trobem la definició etimològica de "filosofia", juntament amb una interpretació de la mateixa que amplia el seu sentit relacionant la cerca del saber amb la realització de l'ésser humà. Aquí el fragment en qüestió:

    La palabra griega filósofo (philósophos) se formó en oposición a sophós. Se trata del amante del conocimiento (del saber) a diferencia de aquel que estando en posesión del conocimiento se llamaba sapiente o sabio. Este sentido de la palabra ha persistido hasta hoy: la busca de la verdad, no la posesión de ella, es la esencia de la filosofía, por frecuentemente que se la traicione en el dogmatismo, esto es, en un saber enunciado en proposiciones, definitivo, perfecto y enseñable. Filosofía quiere decir: ir de camino. Sus preguntas son más esenciales que sus respuestas, y toda respuesta se convierte en una nueva pregunta.

    Pero este ir de camino —el destino del hombre en el tiempo— alberga en su seno la posibilidad de una honda satisfacción, más aún, de la plenitud en algunos levantados momentos. Esta plenitud no estriba nunca en una certeza enunciable, no en proposiciones ni confesiones, sino en la realización histórica del ser del hombre, al que se le abre el ser mismo. Lograr esta realidad dentro de la situación en que se halla en cada caso un hombre es el sentido del filosofar.

    Ir de camino buscando, o bien hallar el reposo y la plenitud del momento —no son definiciones de la filosofía. Esta no tiene nada ni encima ni al lado. No es derivable de ninguna otra cosa. Toda filosofía se define ella misma con su realización. Qué sea la filosofía hay que intentarlo. Según esto es la filosofía a una la actividad viva del pensamiento y la reflexión sobre este pensamiento, o bien el hacer y el hablar de él. Sólo sobre la base de los propios intentos puede percibirse qué es lo que en el mundo nos hace frente como filosofía.

ACTIVITATS

a) grupalment (per parelles):

1. Què és més fidel al sentit etimològic de la paraula "filosofia", aprendre a filosofar (cercar el saber fent-se preguntes) o bé ensenyar filosofia (delimitar un saber atenent a les respostes obtingudes). Raona la resposta segons el que es diu en el primer paràgraf del fragment citat.
2. Quina de les dues accions anteriors creus que es fa a les classes de filosofia?
3. Què dóna més satisfacció a l'ésser humà: trobar una veritat o cercar-la? Raona la resposta segons el que es diu en el segon paràgraf del fragment citat.
4. És filosofia escoltar una classe de filosofia en la qual el professor diu el que han pensat els filòsofs? Raona la resposta segons el que es diu en el tercer paràgraf del fragment citat.
5. Llegiu el segon paràgraf de l'epígraf "¿Por qué es «grande» un filósofo?" de l'esmentat article de R. Alcoberro i expliqueu amb les vostres paraules els tres criteris que segons Jaspers fan gran a un filòsof. Digueu un exemple que pugui il·lustrar cadascun d'aquests criteris.

b) individualment (per a la propera classe):

Llegeix el capítol 8 de l'esmentat llibre de Jaspers i respon les següents conclusions:

1. Digues amb les teves paraules què enten per filosofia l'autor. 
2. Enumera tots els matisos de la definició de filosofia que exposa l'autor. 
3. Assenyala quina és la conclusió a la que arriba l'autor.